NO
CREC EN GURUS O GUIES ESPIRITUALS
Òbviament perquè, normalment,
son uns farsants. Però això és aplicable a qualsevol àmbit de la vida, mestres,
amics, companys de feina, caps, polítics, parella, llibres, etc...
Tot aquell que va per la
vida de “mestre”, malament, especialment si s’ho creu i vol crear escola. En
base a què?, creu que està en possessió de la veritat? Creu que ha tingut una
revelació divina? Cap dels grans esperits universals ha volgut crear escola,
tots l’han vist creada al seu voltant, a pesar seu. Cap dels grans esperits ha
dit als que han estat al seu voltant que fessin això o allò. Les ensenyances
dels grans esperits han estat recopilades i interpretades per altres a posteriori i, normalment, per
extreure’n algun profit o poder personal. No es tracte de creure el que diuen
els altres sinó, aprofitar el que diuen aquests altres, l’experiència
col·lectiva, per trobar el propi camí i la pròpia veritat.
EL
QUE SAP, NO PARLA. EL QUE PARLA, NO SAP.
En realitat crec que és un
proverbi xinès. Es una d’aquelles frases paradoxals, que a mi em sembla molt
original. De l’estil d’aquella del maig francès: “prohibit, prohibir”. S’escau
amb la manera com entenc el paper dels individus. Hi ha gent que xerra molt i
en realitat son uns bocasses, no diuen res important i no fan res.
A mi no m’agrada xerrar
molt, encara que quan parlo d’un tema que domino i m’atrau, no escatimo
opinions. El paper d’un líder que no xerra es, si més no, peculiar. Un líder ha
de saber comunicar, però la comunicació també es pot fer amb l’actitud, amb el
gest, no solament amb la paraula, perquè, com he dit abans, amb la paraula
s’expressen idees i, les idees es poden manipular, tergiversar, canviar.
Sempre recordaré que una
professora, de mates de 2n de batxillerat, empipada perquè els alumnes xerraven
a la classe, va dir que ella no explicava més la classe, que si algú volia, que
ho fes ell. Un alumne es va aixecar i va anar a la pissarra i va explicar la
classe. Tothom va escoltar i li preguntava coses que ell responia. La professora
va quedar sorpresa i em va dir: “i a més l’ha explicat bé”. Aquell alumne sabia
però no parlava, fins que va ser el moment.
TOT
ALLÒ A QUÈ M’ENFRONTO SON IDEES. LES IDEES ES PODEN CANVIAR
La vida està plena de
conceptes i d’un conjunt de definicions sobre les que ens hem posat d’acord. La
realitat és un conjunt d’idees i, aquestes, com totes les idees, es poden
canviar. No hi ha res que sigui immutable. Nosaltres podem canviar les idees i
la interpretació que fem de la vida.
CADA
DIA COMENÇA DE NOU
Una “perogrullada” però
que ens convida a no sentir-nos condicionats pel passat i la nostra historia
personal passada o recent. Cada dia es presenta amb una renovada il·lusió i por
ser meravellós segons el vulguem viure. Cada dia és una nova oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada