L’Univers,
el macrocosmos, és un món energètic en íntima relació amb l’individu, el
microcosmos, que continua essent un camp energètic. Des d’aquesta visió
s’entenen molts dels principis filosòfics i religiosos de la vida i de moltes
cultures. Aquesta visió coincideix en gran part amb els conceptes de la física
quàntica d’avui.
AMOR ÉS ENERGIA UNIVERSAL.
L’ENERGIA UNIVERSAL (DEU) ÉS AMOR
Déu
= Pare, Fill, Esperit Sant son tres parts de la mateixa essència.
Nosaltres
som fills de Déu. Com a fills de Déu, SOM DÉU.
Som
Déu experimentant la seva pròpia essència a la Terra.
Tenim
una capacitat infinita i això és el que tindríem que saber trobar, descobrir i
experimentar en aquesta nostra, seva, experiència terrenal.
Crec
que tots els humans som una part de Déu mateix i, per tant, som Déu i Déu és
Amor. Tots, per tant, per dins som iguals = Amor = Déu
I
aquesta qualitat quan la deixes fluir des de dins cap a fora pot ser fantàstica
en les relacions sentimentals, per exemple. Però l’amor no es pot gaudir dels
altres, sinó d’un mateix. Només gaudeixo
de l’amor de l’altre si dins meu he cultivat l’amor. Aleshores la comunicació
és molt profunda, fructífera.
Bé,
NO ESTIC BOIG. Una cosa és dir-ho i l’altre experimentar-ho.
Intento
que la meva capacitat d’amar sigui cada cop més gran.
SÓC UN CAMP D’ENERGIA
La
pròpia física quàntica reconeix que els nostres cossos son camps d’energia. Si
ho entenem així comprendrem millor, per exemple, el feeling que irradia entre
dues persones. Molta de la comunicació entre les persones és transmissió
energètica. La mateixa transmissió de sentiments i emocions és
essencialment transmissió d’energia.
Perquè, sinó, s’acceleren les palpitacions del cor en estar al costat d’una
persona amb qui “connectes”?
Un altre tipus de connexió és la de sentir una
pau, una tranquil·litat profunda, una espècie de relaxació en entrar en
contacte íntim amb l’aura d’un altre. O
al contrari, una gran agitació o intranquil·litat. Ve a ser com quan tens el
mòbil al costat d’un magnetòfon o ràdio i, de cop i volta, la ràdio comença a
fer un soroll terrible i després acaba sonant el telèfon (o fins i tot a
vegades ni tan sols sona) però s’ha produït un camp magnètic pel telèfon que
interfereix la radio.
ACCEPTO EL MÓN TAL COM SE’M
PRESENTA.
Acceptar
el món tal com se’m presenta no és poca cosa. Acceptes les coses tal com vénen.
Vénen per alguna raó. Esdeveniments, fets, persones, noves relacions. No és
aconsellable defugir-ho. Cal enfrontar-s'hi i viure-ho. Segur que aprendrem i
millorarem. Creixerem amb l’experiència
i a més, el món, el nostre i el dels altres que ens envolten canviarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada