VISC
EL PRESENT. NO DEIXO QUE PASSAT O FUTUR EM CONDICIONIN
Així de simple i així de
difícil. Només existeix el present. El passat ja no existeix, el futur encara
no existeix, per tant només el present compte.
Jo sempre he sigut molt
més de futur que de passat. Respecte del futur t’ajuda a seguir una línia però
has de ser lo suficientment àgil i flexible per poder canviar els plans
traçats, aquests mai et poden condicionar. S’ha d’agafar el present tal com es
presenta. Per això intento no fer cap pla tancat, ni crear-me cap expectativa.
Intento acceptar el que succeeix tal com succeeix. Tal com deia, així de
simple, així de difícil.
LA
RIQUESA MATERIAL NO ÉS EL MEU OBJECTIU
Aquesta afirmació me la
vaig fer quan jo tenia 18 anys, és a dir a l’any 64, molt abans de casar-me. La
percepció aleshores no va ser tant clara. En aquell moment la meva percepció va
ser: “Jo no tindré mai diners”. Fixem-nos que pot significar una afirmació
negativa, derrotista, quelcom així com: seré un desgraciat, un fracassat en la
vida. Això em va marcar durant molts anys. Tenia aquesta sensació. La realitat
ara és que ni tinc ni he tingut mai diners. Però aquella no era una definició
negativa, amagava alguna cosa més. L’any 93 vaig poder definir de manera molt
més clara què volia dir. LA
RIQUESA MATERIAL NO ÉS EL MEU OBJECTIU, no que no gaudeixi
dels béns materials, no que no en vulgui disposar, sinó que no és la meva
prioritat, no hi estic condicionat per ells. En política actuar amb dignitat és
bàsic. Una de les més grans indignitats és exercir un càrrec públic per obtenir
una major posició econòmica, d’aquí que es facin tantes il·legalitats, per
obtenir riquesa material. Aquesta no és la meva temptació.
Ara sé que aquest no és el
meu objectiu. Fa 30 anys que vaig entrar en una crisis existencial i fruit de
la meva decisió per esbrinar què em passava, va ser la definició de tots
aquests principis al llarg de 6 anys.
En aquests moments puc
gaudir del regal més senzill tant com del més luxós. El valor d’alguna cosa
material està en l’esforç amb el que s’ha fet aquell regal, aquell bé material,
en el treball que hi ha al darrera i amb l’esperit amb que està fet, donat o
aconseguit.
Una sensació com la que
vaig tenir no pot ser mai negativa, sempre té un costat positiu, encara que trigui
50 anys a poder-se explicitar.
EL
FRACÀS NO EXISTEIX
Un corredor de marató es
prepara intensament per batre el seu rècord de 2h 20min. Diposita en això tota
la seva càrrega emocional. Si arriba a 2h 15, obtindrà un ajut especial per
continuar competint al mes alt nivell. Si ho aconsegueix batrà el rècord del
seu país. Si ho aconsegueix es declararà a la seva estimada. Està preparat, se
sent fort, ha passat hores i hores entrenant. És difícil però està il·lusionat
i confiat.
Es fa la carrera i l’esforç
és titànic. Ho té a prop de la ma. Totes les il·lusions!!!, tots els
esforços!!!.
Ha batut el seu rècord de
2,20. Temps: 2 hores 17 minuts!!!, però, NO POT SER!!!, tants esforços i no
aconseguirà l’ajut especial, no ha batut el rècord del seu país, se sent frustrat, derrotat, FRACASSAT, i no
es capaç de declarar-se a la seva estimada.
Tot per 2 minuts!!!
Això és un fracàs? El
fracàs només està en la ment de l’individu. El fracàs només està en els
objectius que els demés planifiquen per a un mateix. Son objectius externs a
un. Aquest atleta ha batut el seu propi rècord i, en canvi, se sent
fracassat.
El fracàs no existeix.
Existeixen resultats i això és el que devem assaborir sempre que haguem fet tot
el possible per aconseguir allò que perseguim. Només som nosaltres mateixos els
que ens creem expectatives i, si no les aconseguim, nosaltres sols ens sentim
defraudats. Ens ho fem tot sols.
PENSO
A NIVELL GENERAL. ACTUO A NIVELL CONCRET
Aquesta és una norma
necessària per actuar ens molts terrenys de la vida, però especialment en un de
la meva atenció, la política. Penses pel bé general de la població, fins i tot
en problemes d’àmbit comarcal o nacional i, després, actues de forma local per
resoldre el problema concret que és allà on es planteja.
Hi ha molta gent que no
veu més enllà del seu nas i no tenen en compte res a l’hora de solucionar un
problema. També hi ha gent que es fa els grans plantejaments i a l’hora
d’actuar en concret no sap què fer i, simplement, no fa res.
D’aquí la utilitat d’aquest
principi.
L’IMPORTANT
NO SON ELS OBJECTIUS O FINS, SOLS EL CAMÍ
És just el contrari de la
dita castellana “El fin justifica los medios”. Quan ens posem a pensar-hi per
un moment, està molt clar. Els objectius, els fins, son les orientacions de cap
a on volem anar i què volem aconseguir, però estar molt clar que per aconseguir
alguna cosa , no tot s’hi val. En definitiva el que es tracte és de gaudir del
camí que iniciem i ens porta fins a l’objectiu a aconseguir, sinó, ens perdrem
de la missa, no la meitat, sinó la totalitat. És aquest camí el que hem de
gaudir: els entrebancs que superem, els companys de viatge que ens trobem, com
superem les dificultats amb les que topem, quines sorpreses podem trobar-nos,
en definitiva, gaudir del que anem fent és el que importa, perquè aquest camí
és la vida mateixa.
Això, malauradament no sempre, per no dir generalment quasi mai, no ho
entenem així i, aleshores no vivim o més ben dit malvivim, o el que encara és
pitjor, fem malviure els que ens envolten, perquè el que anem a fer és
aconseguir, posseir desaforadament quelcom, no ser simplement algú que va fent
, vivint, el camí que el destí i ell mateix s’han marcat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada