A finals dels anys seixanta, intel·lectuals
gais i lesbianes que fins aquell moment havien mantingut silenci respecte a la
seva orientació sexual i a la presència de temes homosexuals en la literatura,
van començar a fer sentir la seva veu. La seva feina, conjuntament amb la del
feminisme, va ajudar a introduir una nova escola de teoria de gèneres en els
anys vuitanta. A les teories de gènere i als estudis homosexuals s’hi va afegir
poc després un moviment intel·lectual i polític més activista, la teoria queer,[1] que vinculava la reflexió
homosexual amb qüestions públiques com la sida.
La
crítica homosexual qüestiona la relació entre les categories de gènere i la
sexualitat i la fisiologia. No hi ha garantia –diuen- “que l’etiqueta amb què
un és identificat (biològicament i culturalment masculí o femení) correspongui
de manera inevitable i predestinada a un tipus de conductes sexuals, tendències
psicològiques o pràctiques socials”. Aquesta teoria qüestiona l’oposició entre
heterosexual i homosexual. Afirmen que. “més que dues posicions contraposades i
tancades, són dos punts connectats per les seves pròpies diferències en una
continuació que inclou nombroses variacions.” [2]
La teoria homosexual no només s’interroga
sobre el caràcter cultural de la sexualitat, sinó que també ho fa sobre la
mateixa cultura fonamentada en la normalitat heterosexual, Eve Kosofsky, una de
les estudioses més influents, va escriure Betwen
Men: English Literature and Male Homosexual Desire (1985) sobre la
representació de l’homosexualitat masculina en la literatura anglesa des de
Shakespeare fins al segle XX.
Judith Butler, escriptora que, a través de la
seva obra teòrica, ha tingut una gran repercussió en els estudis literaris,
considera un error, tant de la crítica feminista com de l’homosexual, l’intent
en si mateix de perfilar una identitat femenina o homosexual. Butler
desenvolupa en llibres com Bodies that
Matter (1993), la seva pròpia teoria del gènere i de la sexualitat. El
gènere i la sexualitat són actes, actuacions i no aspectes crucials d’una
identitat essencial.
Escriptores de l’anomenada literatura
lesbiana, com Djuna Barnes amb la novel·la El
bosc de la nit (1987); Joanna Rus i la seva novel·la de ciència ficció L’home femella (1987) o Mary Wings amb
la seva novel·la de “sèrie negra” Damas
del crimen (1993) han estat algunes de les més importants aportacions al
gènere.
[1] La paraula “queer” és un terme pejoratiu per
definir “homosexual”.
[2] Ryan M. Teoría Literaria. Una introducción
práctica. Pàg. 136
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada