Hi ha diverses accepcions de la paraula Festa. Avui ens centrarem en aquella que diu que la Festa és un aspecte significatiu de tota tradició i tota cultura. Més encara, la Festa és una dimensió fonamental de la vida individual i col·lectiva. Expressions diverses de la nostra cultura en què els costums, la indumentària, el menjar, els balls, les danses, el cançoner en són els elements clau.
El doctor en filosofia
i especialitzat en musicologia Joan
Cuscó escriu:
Fet
i fet, la vida humana es mou en dos calendaris que són fonamentals per a la
festa: el cicle solar (amb els solsticis) i el cicle lunar (hereu de les
societats agràries), els quals en la festa se solapen i es creen uns moments en
què l’espai que habitem és sacralitzat (en el sentit ampli del terme). És a
dir, moments en què es transforma la nostra percepció i es posa en escena un
imaginari en el qual allò individual i allò col•lectiu, nacional i local,
nacional i universal (com passat, present i futur) s’entrellacen.
La festa tradicional, la
festa popular cal entendre-la, no només com un factor eminentment cultural i de
recuperació o celebració de les tradicions seculars d’una col·lectivitat. Totes
les festes populars són fruit de l’acció col·lectiva d’un poble, d’una
comunitat. Una acció col·lectiva que actua en recerca, no només d’una identitat
cultural, sinó en la recerca de la solidaritat humana més pròxima, del
reconeixement social, de la pertinença de grup, en suma, de la recerca d’una
comunitat cohesionada.
A LA CLAU de la nostra història
d’avui parlarem de la Festa, que és el mateix que dir que parlarem de la
cultura popular i tradicional. Parlarem del foc, de les fogueres, de les
falles, dels Diables, del Correfoc, del Bestiari, de les comparses, dels
gegants, dels nans, de la Patum, de l’ou com balla, del ball parlat i de tantes
i diverses maneres com es vesteix i es mostra la Festa als PP.CC.
Ho farem amb en Victor
Cucurull el nostre assessor històric i director de la Fundació Societat i
Cultura.
Final
La frase de la setmana, avui
De l’actor, productor i director de cinema Charles Chaplin
Un
dia sense riure és un dia perdut
Marxem un dia més amb el
pensament posat en tota la nostra gent la que pateix repressió, presó i exili.
Avui amb un record especial per a Daniel Gallardo que porta set mesos en presó
provisional per solidaritzar-se amb Catalunya a Madrid. Els volem lliures els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Us
esperem aquí, encara confinats, a LA CLAU de la nostra història.
Cuideu-vos. Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada