Postconfinament i...nova normalitat?
La millor manera de ser sempre infeliç és pretendre ser feliç eternament (Eduard Punset)
Microconte 105 : Història pètria
Moctezuma II havia fet realitat un dels seus grans somnis. Convertir les aigües del llac Texcoco en Tenochtitlán, una esplendorosa ciutat plena de jardins, canals, edificis fastuosos i piràmides. Des del seu luxós palau, construït a tocar del Temple Major, no hi havia deia que no esplaiés el seu orgull entre els nombrosos servidors que l’acompanyaven arreu.
L’arribada dels conqueridors espanyols, però, ho va capgirar tot. Després de dos anys de lluites aferrissades i quan, en nom de l’extremeny Hernán Cortés, l’últim rei asteca va pujar a una estrada i va demanar als mexiques que abandonessin les armes, un dels súbdits li llançà al cap una pedra manllevada en un temple. Igual que el seu cos, també es desplomà l’imperi dels mexiques i el que havia estat una esplendorosa ciutat es convertí en un punt, igualment neuràlgic, de la Nova Espanya.
Joan Pinyol
(Del llibre Micromèxics. Brosquil edicions, 2007)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada