Dibuix Rosa Armangué
Nova normalitat?
Els homes construïm massa murs i no gaires ponts (Isaac Newton)
El nostre viatge microliterari compartit va finant, però encara té una setmana de coll...
MICROCONTES PER AL POSTCONFINAMENT
CENT- DOSÈ DIA (DILLUNS 22 DE JUNY)
Microconte 102 : Rialles de comiat
Hi havia dol al barri. La persona finada no tenia recursos en aquest món i havia marxat a provar sort en l’altre sense fer gaire soroll. Els veïns van contractar dues dones perquè el vetllessin plorant tota la nit. Però l’expressió pública d’aquell sofriment va durar poc. Quan feia un quart d’hora que havien començat a guanyar-se el sou i a merèixer fins i tot pagues extres per cada crit que llancessin a l’aire, a una de les dues li va venir un atac de riure tan pronunciat que va encomanar a l’altra les mateixes ganes de somriure escandalosament.
Sense possibilitats reals que recuperessin el silenci i el recolliment que obliguen aquesta mena de situacions el representant dels veïns les va despatxar de seguida davant l’absoluta impassibilitat del difunt.
Joan Pinyol
(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada