Dibuix Rosa Armangué
Postconfinament i... nova normalitat?
No tot ha de ser cert, però ha de sonar com si ho fos (Isaac Asimov. Les fundacions)
MICROCONTES PER AL POSTCONFINAMENT (PENÚLTIM)
CENT- VUITÈ DIA (DIUMENGE 28 DE JUNY)
Microconte 108 : Una posta
Abatut com cada nit, en Robert entrà a la seva habitació. S’assegué meditatiu als peus del llit i es disposà a descalçar-se. Primer es tragué una sabata i, després de col•locar-la a tocar del seu jaç, féu el mateix amb l’altra. Tot comprovant que l’activitat realitzada aquell dia havia deixat petjada en els mitjons, decidí aparcar qualsevol altra reflexió i es convencé que la millor de les opcions possibles era ajeure’s fins a l’endemà. Aleshores li tocà de viure una experiència increïble. A l’altra banda del vidre de la finestra es trobà cara a cara amb la posta de sol. Tot i que era una hora de passeig molt desacostumada per a la figura més lloada dels capvespres, la posta es trobava allí, sense perdre detall d’una altra manera de pondre’s, la d’en Robert. Aconsellada per altres esferes celestials, que li havien assegurat que la d’aquell noi era brillant i única, la posta de sol no desaprofità l’ocasió i, a fi d’immortalitzar aquell moment únic, d’un dels rajos de llum penjava una màquina fotogràfica.
Joan Pinyol
(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada