Vull una resposta emès el 3 de juliol de 2020.
Finalment, el president
Puigdemont trencarà amb el PDECAT i ha anunciat la creació d’un nou partit. Com
serà aquest nou partit, com es constituirà, com se n’elegirà la direcció, quin
serà el seu programa electoral és, ara per ara, la gran incògnita que planeja
sobre el món independentista.
L’anunci d’aquest trencament
del president amb el PDECAT és una bona notícia. El PDECAT ha representat des
del primer moment un llast per allò que s’ha vingut a denominar “l’espai
Puigdemont”, que ningú sap ben bé què representa, però que el lideratge del
president fa que sigui l’esperança de molts independentistes. Segurament,
aquest trencament s’hauria d’haver produït molt abans i un molt bon moment
hauria estat quan la presentació de la Crida. S’ha perdut llastimosament més
d’un any i ara caldrà fer les coses de manera precipitada, cosa que mai és
recomanable.
El que no s’acaba d’entendre
és perquè aquest “nou partit” no és la Crida mateixa que, amb més lentitud de
la desitjable, ha anat construint una estructura basada en els nuclis
territorials, les sectorials i els corrents ideològics. La Crida està en
condicions de ser aquest “nou partit” transversal, com ho són ja els corrents
ideològics que acull (lliberals, socialdemòcrates i esquerres) . La Crida és un
moviment sociopolític que podria créixer encara més amb la desvinculació del
PDECAT del president Puigdemont i que aquest esdevingués el líder de la
formació.
Si, contràriament, el nou
partit és crea amb la suma (només) dels independents de JxC i d’aquells membres
del PDECAT que s’apuntin a la idea del president més, els grups i partits més
petits com Demòcrates o Acció per la República i si finalment l’opció de la
Crida fos la de dissoldre’s per sumar-se al nou partit, l’independentisme no
guanyaria gran cosa. La situació seria molt similar a l’actual amb dos grans
partits disputant-se la Generalitat autonòmica i el moviment continuaria
enquistat.
L’independentisme, més que
un nou partit, per molt que clarifiqui els espais electorals, necessita un
autèntic bloc per la ruptura (com el que anunciava el CxRep) un bloc republicà
en què es pugui incloure tothom, d’un extrem a l’altra de l’arc polític. Un
bloc que no serveixi només per disputar i guanyar la Generalitat autonòmica,
sinó que pugui servir de punta de llança per avançar, conjuntament amb la
mobilització ciutadana, en la unitat estratègica, socialment àmplia i
ideològicament diversa, imprescindible per guanyar la independència i la
República catalana.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi! Comencem!
Final
El nostre agraïment a
l’equip del Vull una resposta: la Clara Ardèvol, en Josep Pedrol i en Xavi
Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.
La frase de la setmana del
físic, matemàtic i filòsof anglès Isaac Newton:
Els
homes construïm massa murs i no gaires ponts
Un dia més marxem amb el
pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili.
Els volem lliures i els volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Continueu cuidant-vos molt i que tingueu molt bona feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada