Quart capítol. La visió de Disley.
Si en el primer i segon
capítols hem passat pel monòleg interior, primer de Benjy i després de Quentin,
i en el tercer ens hem nodrit del soliloqui de Jason, en el quart i darrer un
narrador en tercera persona ens explica l’última etapa de la decadència de la
família Compson.
Seguirem Jason i Disley en
les activitats que fan el dia de Pasqua. Mentre Jason continua buscant
incessantment la seva neboda Qunetin (sense trobar-la) Disley assisteix, amb
Luster, Frony i Benjy, als actes de Pasqua
a l’església negra local.
La narració se centra en la
visió de Disley, la visió de la criada negra. Com ens diu Pedro Luís Serna:[1] “El paper del negre, tant en el complex
cultural del Sud com en el Nou Sud. El comportament de Disley en els diferents
moments de la decadència és de comprensió vers els sofriments que pateixen els
seus amos.” De fet, ha estat ella, Disley, la que ha criat els fills Compson en
absència dels pares i els ha ofert sempre el seu amor maternal.
Tornant a Serna:[2] “El sermó del dia de
Pasqua i els sentiments que inspira en Disley fan que s’adoni del paper que ha
desenvolupat al llarg de la seva vida. L’element cultural africà va ajudar a la
conformació del Vell Sud i que la infantesa dels fills dels plantadors estigués
supervisada pels esclaus també el va modificar a causa del sincretisme de
cultures. Si en el context aristocràtic, es pot percebre l’element negre en les
creences, llegendes, històries, supersticions, etc, en el context negre veurem
l’assimilació d’un element de la cultura occidental: el puritanisme:
Per què no calla, mamà?, va dir Frony.
Amb tota aquesta gent mirant-la. Aviat ens trobarem amb els blancs.
He vist el primer i l’últim, va dir
Disley. No em facis cas.
Al primer i a l’últim de què?, va dir Frony.
No
em facis cas, va dir Disley. He vist el principi i ara el final.
És la compassió que sent
Disley per tots els integrants de la família Compson. La compassió per l’estat
a què han arribat i del qual ella ha estat testimoni.
“La casa, abans reflex de
prosperitat, ha anat minvant la seva propietat fins restar només amb la terra i
els objectes bàsics necessàries. Més que físicament, però, Disley sent la
decadència dels Compson en les penes i angoixes que pateixen els membres de la
família: Quentin, la filla de Caddy, viu en una casa sense amor i plena de
prejudicis inculcats per l’àvia i de l’odi que expressa el seu oncle. Json veu
en Quentin una extensió de la seva mare i li recorda les raons per les quals no
ha aconseguit tirar endavant en el món materialista actual.”
El quart capítol ens
trasllada, d’una banda, l’amor incondicional de Disley i, de l’altra, l’odi de
Jason vers la humanitat sencera. És el resultat de la decadència del Sud i de
com s’imposa la modernitat, que no és res més que el trionf de la corrupció,
del materialisme, de l’egoisme i de l’individualisme.
El personatge de Disley obre
la porta a l’esperança i ens deixa entreveure que encara és possible que la
humanitat torni de nou a l’home.
Bibliografia. Les vuit entrades sobre “El soroll i la
fúria” han estat possibles gràcies a:
La
lectura (i relectura) atenta de: Faulkner, William Edicions Proa “El soroll i
la fúria”
I
les següents entrades a la xarxa:
El
ruido y la fúria. La valoración de la degradación sureña en la estètica de la
novel•la moderna. Pedro Luís Serna Alonso
https://1library.co/document/ydj14wgy-ruido-furia-valoracion-degradacion-surena-estetica-novela-moderna.html
Ferraioli,
Pablot. ‘El ruido y la furia’ de William Faulkner https://clavedelibros.com/el-ruido-y-la-furia-william-faulkner/
Cuadernos
del Hontanar https://cuadernosdelhontanar.com/2020/07/26/el-sonido-y-la-furia-de-william-faulkner/
La
plaza de Poe https://laplazadepoeblog.com/2018/05/25/el-ruido-y-la-furia-faulkner-instrucciones-de-uso/
[1] El ruido y la fúria. La valoración de la degradación sureña en la estètica de la novel•la moderna. Pedro Luís Serna Alonso https://1library.co/document/ydj14wgy-ruido-furia-valoracion-degradacion-surena-estetica-novela-moderna.html
[2] Ídem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada