"Nines, vaixells, cornetes, colors, llibres amb sants..." (Josep Carner. 3)

Un dels poemes més breus del poemari "Cor quiet" és “Aparador de joguines”. Un altre poema que va ser revisat per Josep Carner. La primera versió era aquesta:

Nines, tabals, cornetes, i gonfarons i nines.

Aquestes són joguines per a jugar-hi els nins.

Davant, els ulls encesos dels nins, les galtes fines.

Aquestes són joguines per a jugar els destins.

Anys més tard es va transformar en aquesta:

Nines, vaixells, cornetes, colors, llibres amb sants:

aquestes són joguines que hi juguen els infants.

Davant, els ulls encesos que vénen d’uns jardins:

aquestes són joguines que hi juguen els destins.

Tal com explica Jordi Llavina en la comparació i anàlisi[1] d’ambdues versions: “La tasca que Carner es va imposar a l’hora de compondre el volum Poesia, de 1957, és poc menys que hercúlia, i diu molt del rigor màxim amb què va abordar la seva escriptura i la fixació final de la seva obra lírica. Aquest llibre de llibres és el testament de l’autor. Hi va revisar, que vol dir reescriure, gairebé nou-cents poemes, que són els que havia anat publicant durant més de cinquanta anys (i els va donar, encara, una nova ordenació temàtica).”

---

[1] Llavina, Jordi  L’exemple de Carner https://www.nuvol.com/llibres/lexemple-de-carner-83092