"D'un vell color de plata / jo voldria que fossin / els meus versos... Mr. Dheat (Tot passejant amb Salvador Espriu. 5)

 

Salom: Heu parlat de la mort...Sabeu que Salvador Espriu va posar el títol de Mr. Dheat a un dels seus poemaris... Això sí que sabeu què significa, oi?

Nois: Senyor Mort!! 

Versos enllà del camí

(Mr. Dheat)

 

D’un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.

 

Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.

 

Trist i lliure, camino,
davant la mort que mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.

 

Nois: Una altra cosa... Salom... La meva àvia sempre diu que després de la guerra els poetes i els escriptors van marxar de Catalunya.... Espriu s’hi va quedar, oi?

Salom: Espriu no va escollir l’exili, com havien fet altres intel·lectuals.... Potser inconscientment, perquè les circumstàncies l’hi van portar, però es va quedar al país.

Assaig de càntic en el temple

 (El Minotaure i Teseu)  

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se’n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.