Em permeto la llibertat de publicar-ne aquí un resum de l'article, que considero molt interessant i de rabiosa actualitat. Si voleu llegir l'article original, molt més complet, cliqueu aquí.
Ara toca Govern de
Concentració Nacional per a la independència.
Tot i l’elevada
abstenció, els partits independentistes han aconseguit 74 diputats, més que
mai, un altre cop majoria absoluta del Parlament, i per primer cop s’ha
aconseguit passar del 50% dels vots.
Des del 2012, ja sigui en les eleccions
al Parlament, ja sigui en la Consulta del 9-N, ja sigui en el referèndum de l’1
d’octubre, el percentatge de vots favorables a la independència o bé s’ha
mantingut o bé ha augmentat, entre el 47,2% i el 51,15% i el nombre d’escons
aconseguits pels partits independentistes ha superat sempre la majoria
absoluta, entre 70 i 74 diputats. no ha baixat mai de 70.
En les darreres eleccions 624.769 vots
independentistes s’han quedat a casa. Ara bé, l’unionisme ha arribat a perdre
gairebé un milió de vots, concretament 912.793.
Les dues “estratègies” majoritàries dins
de l’independentisme són la “reformista” (eixamplar la base, la via àmplia) que
´te com a principals representants ERC i PDECAT; i la “rupturista” (la via
unilateral) que estaria representada per JxCat i la CUP. El 14-F els “reformistes”
van obtenir el 24,02% dels vots i els “rupturistes” el 26,71%.
Les forces independentistes no estan
ubicades clarament en l’espai dreta-esquerra. No és aquest eix el que ha de
determinar l’estratègia a l’hora de formar govern, sinó el COM és fa l’anàlisi
de l’actual situació i context polític.
En un cantó de la balança està el que
volem nosaltres, els independentistes:
Volem un República catalana independent.
Volem gestionar la totalitat dels recursos que generem. Volem resoldre el
conflicte democràticament.
A l’altra cantó de la balança, hi ha el
que vol perpetuar l’Estat Espanyol:
Vol continuar sent un estat colonial que
és el que exprimeix i treu tot el que pot d’una nació o territori colonitzat.
Volen resoldre el conflicte amb la repressió política, policial i judicial.
Volen continuar enganyant-nos amb falses promeses com la d’abolir la llei
mordassa o creant taules de diàleg i negociació. Volen continuar tergiversant
la història. Volen capgirar els conceptes titllant-nos d’allò que mai hem sigut
(xenòfobs, supremacistes, nazis...).
La negociació només arribarà quan l’Estat
espanyol no li quedi més remei que acceptar-la i puguem parlar al mateix nivell,
com a dos subjectes polítics.
És imprescindible considerar tots els àmbits
on està plantejada la lluita i hem de saber quines forces tenen el mateix
objectiu que nosaltres, no ens podem equivocar i tenir, dins les nostres files,
quintacolumnistes que treballin pel bé de l’adversari: el front internacional;
el front jurídic; el paper dels parlamentaris a Madrid; el paper que ha de
jugar la Generalitat autonòmica i els ajuntaments; com ser presents en entitats
cabdals com la Cambra de Comerç, els rectorats de les universitats, les
patronals o fins i tot a la directiva del F.C.Barcelona. També construir
sobiranies republicanes dins la pròpia societat.
Només ho podrem fer a través d’una
Estratègia Compartida, tant pels partits com per la societat civil a través de
les seves principals organitzacions. La ciutadania ho té molt clar des de fa
anys i així ha quedat demostrat en els resultats de què hem parlat al principi.
Volem una Estratègia Compartida per tothom que, ara per ara, es concreta en
Un GOVERN
DE CONCENTRACIÓ NACIONAL amb els partits independentistes que han tret
diputats a les eleccions.
La lluita no passa ara per fer
polítiques de dretes o polítiques d’esquerres, perquè l’Estat espanyol té molt
clara quina és la seva lluita: continuar tenint el poder de fer el que vulguin
a Catalunya. Cal que els partits independentistes s’asseguin i arribin a un
acord de mínims que permeti aquest Govern
de Concentració Nacional.
Si no ho aconsegueixen o si cal anar a
noves eleccions. No hi haurà una segona oportunitat per a vostès.
Joan Guarch
Grups Ciutadans Proposa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada