Complementant el tema del record (Reflexionant i interpretant entorn de la novel·la "Et recordaré". 3 bis)

 

El tema dels records, que és el mateix que el tema de la vida, de l’ésser mateix, m’ha retornat mentre estava (estic) llegint el “jo confesso” de Jaume Cabré. Comparteixo amb els lectors (o futurs lectors) de “Et recordaré” aquests fragments:

 

--I els records?

--Aquí. – L’Adrià es va assenyalar el cap.—No fallen. I són sempre a l’abast.

Ho vaig dir sense ironia perquè sóc incapaç de predir el futur de ningú. (pàg.810)

[...]

--Pot viure dels records.

--No s’ho cregui. No recorda res. Viu l’instant. I l’oblida de seguida. No tan sol no recorda que l’ha anat a veure, sinó que no crec que sàpiga ben bé qui és vostè.

[...]

--Però ell és savi! És intel·ligent. Superdotat! Domina deu o quinze llengües... jo que sé!

--Ha escrit cinc estudis emblemàtics en el camp de la història de la cultura.

--Ja ho sabem...Però és que a la malaltia se li’n fot de la virolla. És així, senyor Plensa.

--No hi ha marxa enrere?

--No.

(pàg.782-783)