Nois: La
profe ens va parlar de La pell de brau...
Això és Espanya, oi?
Salom: La pell de brau és una de les obres més conegudes d’Espriu i ha estat traduïda a multitud de llengües. Espriu fa servir el nom de Sepharad per referir-se a Espanya i intenta un nou acostament a la resta de pobles peninsulars, sobretot al castellà. Aquest acte d’acostament, no va ser del tot ben rebut, per motius de visió política, sobretot pels joves intel·lectuals de l’època.
L’obra recull la intenció d’Espriu de superar la Guerra Civil, que
sempre qualificava d’atroç i que va patir d’una manera integral, és a dir, per
als uns i per als altres. Home de pau i de diàleg, sovint deia, que ell no
tenia enemics, ni molt menys en volia. Només tenia adversaris...
La pell de brau XXXIII
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la
nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres
somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del
cansament,
car sols així som lliures de
combatre
per l'última victòria damunt
l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no
poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem
mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble:
"Amén."
La pell
de brau XXX
Diversos són els homes i
diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata
esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.
Sí, comprèn-la i fes-la
teva, també,
des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
«Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor».
La pell de brau XII
No saps que les aixetes s’han fet
perquè no hi ragi l’aigua,
i les cases perquè passis
més saludable fred,
i els trens i els camins per al suport
del meritori nivell de la general felicitat?
Com que no vol mai ploure,
es clar que no hi ha llum,
i amb el diner no compres
res del que vols i perversament necessites,
excepte l’entrada
per al futbol de les festes
o per a la intangible cursa nacional.
Però, mentre els elohim
juguen a coudineta,
tu, tan senzill i sofert,
et consoles
empassant-te una a una
les grasses paraules
que et serveixen quasi de franc
els papers.
Oh, el brou d’aliment, l’alegria
d’aquesta lletra impresa a la paella
sense oli i sense foc!
Després, ja tip del tot i havent-te
escurat el pit, al llarg de la jornada,
en la còmoda escopidora que són sempre
els polidíssims carrers de Sepharad,
te’n vas a dormir, donant gràcies a Déu
en meditar amb esforç, original filòsof,
que falta un dia menys per a la mort.
La pell de brau XLVI
De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
La pell
de brau XLIX
Deixa que el
greix dels eunucs trontolli d’estèrils rialles
i detura-les,
quan et cansin, amb el puny ben clos.
Car tu ets home,
vella mida de totes les coses,
i cercaràs en va
una més alta dignitat
arreu del món que
miren i comprenen els ulls.
Què pot desesperar-te,
quin mal no suportaràs,
si acceptes el
temps i la mort i l’honor de servir,
els nobles
manaments de l’eterna llei?
Desdenyós de
lloances, de premis i de guany,
treballa amb
esforç perquè sigui Sepharad
per sempre altiu
senyor, mai tremolós esclau.
I quan arribis a
la porta de la teva nit,
en acabar el camí
que no té retorn,
sàpigues dir tan
sols: <Gràcies per haver viscut>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada