Nois: I per què s’hi va quedar, Espriu, a Catalunya?
Salom: Va romandre per emplenar estèticament una obsessió d’arrel política: salvar els mots.
Des del primer dia va reaccionar contra la persecució de la llengua catalana. Una reacció que no va ser sentimental, sinó intel·lectual i ètica:
No hi ha cap llengua que delinqueixi. Una llengua no pot delinquir, una llengua està per sobre del bé i del mal.
Homenatge a Pompeu Fabra
(Cançons d’Ariadna)
A la memòria de Pompeu Fabra, Mestre de tots.
Bevíem
a glops
aspres
vins de burla
el meu
poble i jo.
Escoltàvem
forts
arguments
del sabre
el meu
poble i jo.
Una tal
lliçó
hem
hagut d’entendre
el meu
poble i jo.
La
mateixa sort
ens uní
per sempre:
el meu
poble i jo.
Senyor,
servidor?
Som
indestriables
el meu
poble i jo.
Tenim
la raó
contra
bords i lladres
el meu
poble i jo.
Salvàvem
els mots
de la
nostra llengua
el meu
poble i jo.
A
baixar graons
de dol
apreníem
el meu
poble i jo.
Davallats
al pou,
esguardem
enlaire
el meu
poble i jo.
Ens
alcem tots dos
en
encesa espera,
el meu
poble i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada