Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 15 d'abril de 2021 per ETV Llobregat
i TerraMar/Garraf/Penedès/Tarragona
Convidats:
Enric Gomà, guionista i escriptor. Autor, entre altres, de “El català
tranquil”
Joan
Josep Nuet, secretari general de Comunistes de
Catalunya. Diputat a les Corts per ERC-Sobiranistes
Francesc
Matas, Acord d’Esquerres per la República
Catalana
Davantal
La repressió no té aturador. Ahir van jutjar quatre menors que van
assistir a la concentració contra la sentència del procés a la Via Laietana.
Entre ells hi havia en Guillem, conegut per ser el noi de la dessuadora
carabassa agredit i detingut per la policia espanyola. Li demanen un any de
llibertat vigilada i quaranta dies d’ordre d’allunyament de la Via Laietana,
acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat amb instrument
perillós.
I el proper 24 de maig, a l’Audiència espanyola, començarà el judici
contra els dos mossos que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser detingut a
Alemanya. Estan acusats d’un presumpte
delicte d’encobriment i els demanen una pena de tres anys de presó.
Ahir va ser 14 d’abril. No hi havia gaire a celebrar perquè la nostra
República catalana, això sí, com a integrant de la Federació
Ibèrica, va durar ben poc, només tres dies i, l'altre,
l'espanyola, ens va acabar servint de ben poc als catalans.
Fa 19 anys, el 2002, Enric Larreula va escriure un llibre molt
interessant que va titular “Dolor de llengua”, perquè molts catalans vivim
preocupats, alguns fins i tot angoixats, pels problemes que sens dubte pateix
la llengua catalana. La preocupació o l’angoixa ens provoca aquest “dolor de
llengua” de què ens parlava en Larreula. Creiem que el català està malalt i
esdevenim també nosaltres malalts, malalts de llengua.
El filòleg i escriptor Pau Vidal, arran de la publicació del seu llibre
“Corregir mata”, manifestava en una entrevista “Tenim una comunitat parlant
extremament insegura i, alhora, molt poruga per culpa de l’obsessió i la
paranoia de la correcció que arrosseguem des del tardofranquisme. Ens han
inoculat tant que la llengua es divideix entre el que està bé i el que no està
bé, és a dir, entre el que és correcte i el que no ho és, que vivim en la
paranoia de parlar malament. Sembla que la llengua sigui només allò que hi ha
al diccionari.”
Vivim massa aclaparats, desconcertats, amoïnats, capficats... Vivim
massa encotillats per la llengua?
El nostre convidat d’avui ens diu que “al català li aniria bé una mica
de calma. Tocar el banjo en un balancí, passar uns dies en un balneari, fer una
ruta gastronòmica pel Priorat. Parlo de la llengua catalana, un idioma que viu
en un estat de crispació permanent, entre amonestacions i vetos, correccions i
renys, neguits i desaires.”
El 8 d’abril el Tribunal Suprem feia pública la sentència de 24 pàgines en què es condemnava a Joan Josep Nuet, secretari general de Comunistes de Catalunya i diputat d’ERC-Sobiranistes al Congrés a vuit mesos d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per un delicte de desobediència, arran de la seva actuació com a membre de la Mesa del Parlament l’any 2017 en la tramitació de les lleis de desconnexió.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana d'un valencià de Castelló, que va ser un gran filòleg i lexicòleg, Germà Colon.
“Ningú no gosaria dir a un metge on és el
fetge, però en canvi tothom gosa dir que en català això és així o d’aquella
altra manera”
Un dia més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és
la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a
casa.
Tornem la setmana que ve, el dia bans de Sant Jordi.
Que tingueu molt
bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada