Els arbres no ens deixen veure el bosc o... confondre els ous amb els cargols
“Jo no sóc masclista”... és
el que habitualment diem la gran majoria dels homes quan algú enceta alguna
conversa sobre el tema. De la mateixa manera, acostumem a remarcar que tampoc
tenim cap prejudici de raça o color de pell amb el clàssic “Jo no sóc racista”.
Bé... Personalment, quan
sorgeixen aquesta mena de temes a les converses, prefereixo dir sempre que
“intento no ser masclista (o racista)”, perquè sóc conscient que l’educació
rebuda, socialment, familiarment, dins d’una societat patriarcal ha fet que
arrelin determinats tics mentals i de comportament que són molt difícils
d’extirpar de manera definitiva.
Di això, quatre (o cinc)
ratlles per comentar aquest enrenou que ja fa molt de temps que es va iniciar i
que el periodista Melcior Comes va titular, amb molt d’encert, “la matria de
totis”.[1]
De la mateixa manera que jo
“intento no ser masclista” seria molt convenient que els partidaris d’aquesta
mena d’invent lingüístic “intentessin” entendre que el gènere gramatical no és
res més que una manera, totalment arbitrària, de classificar els substantius.
Possiblement, com apunta David Valls en el seu llibre “Les llengües de
l’Anaconda” “un dels grans errors de la lingüística i de la filologia és el
d’haver posat les nomenclatures de femení i masculí al gènere, ja que això fa
confondre gènere amb sexe”.[2]
Els lingüistes s’ha quedat
afònics insistint, una i altra vegada, que no hi ha cap connexió entre gènere i
sexe. En paraules de Carme Junyent “El sexe és una qüestió de biologia, mentre
que el gènere és una qüestió de gramàtica.” Els defensors del llenguatge dit
(abans) no sexista i (ara) inclusiu argumenten que el gènere masculí és per als
homes o els mascles i el femení per a les dones o les femelles.[3] Tornant a Carme Junyent:
“què passa, doncs, quan diem la pantera o la girafa? Aquí ningú pensa que també
hi ha mascles ni a ningú se li acudiria crear un masculí per a tots aquests
animals en què el gènere no marcat (l’inclusiu) és el femení.”[4]
Què diuen els partidaris del
llenguatge inclusiu? Hi ha diferents propostes que van des del desdoblament
masculí i femení, a eliminar les terminacions de substantius i adjectius i
introduir una e o una i per fer el plorar neutre (totis). Tot això passant per fer servir només el femení ( i no el
masculí) com a gènere no marcat.
Veiem alguns exemples de
desdoblament (són reals):[5]
Criteris
generals d’admissió d’alumnat i barem a aplicar:
Existència
de germans o germanes matriculats o matriculades al centre o de pares o tutors
legals que hi treballin: Quan l’alumne o alumna té germans o germanes
escolaritzats o escolaritzades al centre o pares o tutors legals que hi
treballen en el moment en què es presenta la preinscripció: 40 punts.
Proximitat
del domicili de l’alumne o alumna al centre o, en el seu cas, la proximitat del
lloc de treball del pare, la mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de
fet (en el sentit de guàrdia legal previst al Dret Civil Català), o de l’alumne
o alumna quan sigui major d’edat: Quan el domicili de la persona sol·licitant
estigui a l’àrea de proximitat del centre: 30 punts.
Quan
a instància del pare o mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet, o
de l’alumne o alumna quan sigui major d’edat, es prengui en consideració, en
comptes del domicili de l’alumne o alumna, l’adreça del lloc de treball d’un
d’ells, i aquest és dins l’àrea de proximitat del centre: 20
punts
Algun exemple que, a més, és
contradictori i que indueix a la confusió:[6]
“Els
nens i les nenes boniques” (Els nens son bonics?)
“Les
nenes i els nens bonics” (Les nenes són
boniques?)
“Els
nois i les noies majors de 18 anys hi tindran accés” (Els nois és indiferent
l’edat que tinguin?)
Potser hauríem d’acabar dient: Els nens bonics i les nenes boniques? Els nois majors de 18 anys i les noies majors de 18 anys?
[2] Valls,
David. “Les llengües de l’Anaconda”. Viena Edicions 2018
[3] https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4466/4213
[4] https://www.ccma.cat/tv3/el-llenguado/fins-a-quin-punt-i-de-quina-manera-el-feminisme-ha-transformat-el-llenguatge/noticia/2994871/
[6] Valls,
David. “Les llengües de l’Anaconda”. Viena Edicions 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada