Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 13 de setembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar
Convidats
Joan Guarch, Membre de Catalunya Proposa
Josep Pinyol, historiador
Davantal
11 de setembre de 2021. Nou anys després de la Marxa per
la independència que va col·lapsar Barcelona.
Tornem, per un moment al
passat. Des del 2012 fins ara els partits han intentat sempre controlar o
influir en les decisions de l’Assemblea, sobretot a patir del 2013 quan l’ANC
esdevé una organització forta i poderosa, l’organització clau per garantir
l’èxit del procés d’independència. Els intents, doncs, de tenir una ANC
“domesticada” existeixen, amb alts i
baixos, des de fa anys
Sovint, hem pouit llegir
titulars com “L’ANC en crisi” “L’ANC dominada pels partits”, “l’ANC en hores
baixes” i similars. Al llarg de la curta, però intensa història de l’ANC, cap
formació política s’ha trobat a gust amb les decisions preses per l’Assemblea.
Uns i altres voldrien una ANC que actués com un moviment popular al servei dels
seus dictats, al servei de la seva estratègia. És per això que, de vegades a
uns, de vegades als altres, de vegades a tots, l’ANC els ha fet nosa. Llavors, quan les ideologies volen imposar-se
als criteris d’unitat d’acció i d’independència per damunt de tot, s’intenta
sembrar la llavor del dubte i de la divisió interna. Ha estat una constant en
les diferents etapes de l’ANC.
L’ANC sempre ha fet nosa...
l’ANC combativa, lluitadora. L’ANC que només té un objectiu i que és el
d’assolir la independència. L’ANC, capdavantera de la societat civil
organitzada, autèntica impulsora del procés, que ha aconseguit en molts moments
la tan desitjada unitat d’acció amb les institucions nacionals i els partits
polítics. L’ANC sempre ha fet nosa.
L’ANC, l’organització
política que va néixer per aconseguir la independència. L’ANC que ha estat un
actor polític de primer ordre que ha capgirat el país, políticament, en els
darrers anys. Ho hem fet al carrer, que és el que ens ha donat la força per
parlar de tu a tu amb totes les organitzacions polítiques. Una força que ens ha
permès negociar punts molt importants
del procés, que ens ha permès, quan ha calgut, pressionar a uns i a altres per
redreçar el rumb del procés en moments de desorientació política.
I malgrat tot, l’Assemblea,
per si algú en dubtava, encara hi és, i encara té força. Dissabte 11 de
setembre ho va tornar a demostrar una vegada més. Ara només cal saber-ho
aprofitar i continuar endavant.
Ah! La fiscalia ha recorreut
l’absolució de l’activista Tamara Carrasco. La repressió no té aturador.
En parlem tot segut amb els
nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana del
polític anglès Winston Churchill:
L’èxit
no és definitiu, El fracàs no és fatal. Allò que compta és tenir el coratge per
continuar.
Marxem com sempre amb el
pensament en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la
presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada