Compatriotes del nord i del sud, visca la terra!
Llengua, cultura i llibertat!Tres paraules que són la
insígnia de la CAL i del Correllengua. Tres conceptes que són els primers a
abatre quan l’enemic et vol assimilar i eliminar. Sense llengua, no hi ha
cultura i sense llengua i cultura no hi ha nació per alliberar.
Llengua, cultura i
llibertat. El 7 de novembre de 1659, castellans i francesos van esquarterar una
part de la nació catalana. El Tractat dels Pirineus que Felip IV mai no va
consultar a les Corts Catalanes ni als afectats i que ho va amagar oficialment fins
al 1702.
El Tractat incloïa conservar
vigents les institucions catalanes al nord dels Pirineus, però aquesta part no
va ser respectada pel rei francès Lluís XIV. El 1660 un edicte aboleix per
sempre el Consell Reial, la Diputació i els tribunals del Reial Patrimoni i
del Mestre Racional, als comtats de Rosselló i Cerdanya.
Llengua, cultura i
llibertat. L’any 1700, un edicte reial va posar per escrit una prohibició
explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o
jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer. Així començava el camí
d’aniquilació de la llengua i el seu ús social.. En el mateix document es diu
que “l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa”.
Ni al sud, ni al nord no hem
deixat mai la lluita per la recuperació de les nostres llibertats. Els primers
a fer-ho vau ser vosaltres, els catalans del nord, amb els diferents
alçaments dels Angelets de la Terra
contra l’impost de la sal, entre els anys 1667 i 1697.
Llengua, cultura i llibertat. I la lluita continua.... al sud i al nord. Aquí amb multitud d’associacions i entitats com la Bressola, ràdio Arrels, l'associació Arrels, l'APLEC (Associació per a l'ensenyament del català), la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes, Aire Nou de Bao... i molts altres. Amb persones com l’enyorat Josep de Calasssanç i Serra, Hervé Pi, Pere Manzanares, Ramon Jordi Faura, Miquela Valls, Joana Serra i un llarg etcètera.
Els atacs continuen, al sud
i al nord. Els més recents tenen com a protagonista l’alcalde d’aquesta ciutat,
Louis Aliot, del partit ultra Reagrupament Nacional. La prohibició de desplegar l’estelada aquí,
al Castellet i d’impedir la compra del monestir de Santa Clara a l’escola la
Bressola que volia ubicar-hi el liceu, el seu centre de secundària i
batxillerat.
Permeteu-me que acabi amb la
llegenda de Hamlet, el drac del Riberal...
Un dia de bruma al Riberal,
ulls de foc... dues calaveres, una a cada pota...
Un Drac! Com tots els dracs
guarda un tresor, per més que l'intentin robar el drac el protegirà. La primera
calavera era d'un personatge del nord, molt al nord. El 1659 va intentar robar
el tresor, el drac el fulminà d'una alenada de foc.
El segon personatge era del
sud, molt del sudoest, el 1714 el drac el va aixafar d'un cop d'ala. La gent
del Riberal se sentia segura, protegida pel seu animal fantàstic i per allò de
les calaveres li varen dir Hamlet, perquè recitava...
Ser
o no ser català, aquesta és la qüestió:
si
pensa amb més noblesa qui suporta
dards
i fondes contra ultratjada llengua
o
aquell que s'arma contra un mar de penes
i
amb les armes s'hi oposa per finir-les.
Morir,
dormir: res més. I dir que acaben
amb
un son les tristors i els mil encontres
dels
quals la carn és natural hereva,
és
una fi que desitjar caldria devotament.
Morir,
dormir. Dormir!.
qui
sap si somiar!...
somiar
en un país lliure
Vet aquí el tràngol.
La lluita continua!
Llengua,
cultura i llibertat! Visca la terra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada