Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 29 de novembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar
Convidats
David Vila, escriptor, rapsode, dinamitzador lingüístic i professor perquè creu que les paraules poden transformar el món. Membre de la Secció d'Arts i Lletres de la Fundació Bosch i Cardellach, representant d'aquesta entitat a la Comissió Permanent per la Llengua a Sabadell, vicepresident de la companyia de teatre-dansa Petit Món i un dels de les samarretes de ratlles de @llenguaferits.
Ha publicat diversos llibres bàsicament contes la majoria per a adults,
però també algun d’infantil. I llibres sobre la llengua
Manel Carrasco, activista, exSN de l’ANC
Gabriel Ginebra, creador del
#ManagingIncompetence, Gestió de la Incompetència, Conferenciant i Coach i pare
de 7 fills, que encara viuen tots a casa.
Davantal
La llengua no ens la
regalarà ningú, ens l’haurem de guanyar dia a dia.
El
passat 23 de novembre, es complien 99 anys del naixement de Joan Fuster, autor
d’una immensa obra filosòfica i literària. També són molt coneguts els seus
aforismes, d’entre els quals hem escollit el que iniciava el davantal d’avui.
Durant més de 300 anys Catalunya i la resta de la nació hem viscut i vivim una
situació d’ocupació. Ocupació militar, judicial , política i humana. Hem hagut
de fer front a continuats intents d’assimilació, de genocidi cultural i
lingüístic.
Els anys, els segles han anat passant,
però els atacs lingüístics no s’han aturat mai, tampoc en l’anomenada
“monarquia parlamentària”. L’any 2007, el govern del PP deia: "Cal
defensar per llei el dret a utilitzar i aprendre el castellà en totes les
etapes de l'educació”. Això ja significava una declaració de guerra en tota
regla contra la immersió lingüística.
El 2008, el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC), el 2010 el Tribunal Constitucional amb la seva
sentència contra l’Estatut; El desembre del 2010, el Tribunal Suprem Espanyol,
en base a aquesta sentència del Constitucional, imposava a la Generalitat
l'obligació de garantir l'ensenyament en espanyol com a llengua vehicular
"en tot el procés educatiu" als centres públics.
A principis de 2011, el Tribuna Superior
de Justícia de Catalunya deixava sense efecte set articles per al reglament
d'ús del català, pel que feia a l’Ajuntament de Barcelona, i dinou més en el
cas de la Diputació de Lleida; i es van presentar diversos recursos
d’inconstitucionalitat contra la Llei del cinema, la del Codi de consum, la
Llei d’acollida, la pròpia Llei d'Educació de Catalunya...
No tot, però, és culpa de l’Estat
espanyol. No tot és culpa dels altres. Els catalans tenim moltes mancances que,
també, ens han conduït fins a la situació actual. Començant per les nostres
institucions que no han estat a l’alçada en la defensa i en la normalització de
la llengua i acabant per nosaltres mateixos quan, mancats de consciència
lingüística, renunciem massa sovint a
fer servir la nostra llengua per tot i arreu.
“Volíem fer la revolució, però ens
agradava massa el peix...al cove....” Aquest és un dels microcontes del llibre
La revolta de Cramòvia i altres contes, de David Vila i Ros.
En parlem tot seguit mab els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana... “Maons”, el
microconte de David Vila
“Tot d’una s’adona que no és res més que
un maó en un mur. I en surt. I rere d’ell, un altre. I un altre, i molts més.
Fins que el mur s’esfondra.”
La repressió continua. Des del Vull una
resposta manifestem la nostra solidaritat amb Adrià Sas, l’activista de
Vilafranca del Penedès, condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte
d’atemptat contra un agent de l’autoritat durant les manifestacions del primer
aniversari de l’1 d’Octubre. La darrera setmana, el TSJC ha desestimat el
recurs que va presentar i ha confirmat la sentència.
I per això, mentre hi hagi un sol
empresonat, un sol exiliat un sol represaliat. Des del Vull una resposta
marxarem amb el pensament posat en tots ells. Perquè els volem a totos lliures.
Els volem a tots cas.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt
bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada