Atemptat de bandera falsa? Quin és el paral·lelisme entre l'11-M i el 17-A? Per què s'aturen i s'entorpeixen les investigacions?

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 24 de gener de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Agustí Carles,  jurista, advocat  de Javier Martínez, pare de Xavi, el nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona

Joan Puig, editor de larepublica.cat

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Davantal

Des del 2008, el Parlament de Catalunya ha tingut quatre presidents der la cambra: Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell i Roger Torrent. Des del febrer de 2021 ocupa el càrrec Laura Borràs.

I és des del 2008 que el Parlament ha concedit 62 llicències per edat. Que vol dir això? Doncs que  els treballadors que en complir els 60 anys i haver treballat més de 15 anys a l’administració poden sol·licitar aquest règim especial que els permet continuar cobrant pràcticament el 100% del seu sou sense treballar. 

Un escàndol sense precedents del que han participat tots els grups parlamentaris des del 2008. Tretze anys de conxorxa coneguda per tothom.

Agustí Carles, jurista, defensor de Javier Martínez el pare del Xavi, el nen de tres anys que va morir en l’atemptat de la Rambla de Barcelona, en una entrevista al setmanari El temps ha dit:

“Des de la defensa del pare del petit Xavi, sempre vam dir que en la causa del 17-A hi havia coses que ens grinyolaven i que teníem la sensació que ens estaven donant gat per llebre.

Amb el que no comptàvem és que allò que era un atemptat gihadista, ara se’ns digui, per algú que ho pot saber, que tenia un objectiu polític.

He intentat fer encaixar les tesis del senyor Villarejo en allò que va acabar passant, que es va declarar provat en sentència i en allò que es va impedir investigar i, certament, tot pren un nou sentit.

Una explosió “provocada” a Alcanar potser havia de ser l’ensurt? I l’oportunitat perquè els cossos de seguretat de l’Estat fessin valen una gran operació antiterrorista?

Massa preguntes per tornar a investigar...”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Un nou aforisme de Joan Fuster:

M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té.

El nostre pensament està amb la nostra gent, tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!