Pàgines

divendres, 25 de febrer del 2022

La Taula de canvi, el primer banc públic europeu. Passegem pel mapa de la petjada catalana. La immigració occitana a la Catalunya Moderna

 

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història

La nació catalana, des dels seus orígens, a causa de la seva dinàmica econòmica i complexitat social, s’acostuma a governar-se des de la lògica del parlamentarisme, les lleis pactades i les sobiranies compartides.

Dels grecs aprenem a valorar els beneficis de l’intercanvi per la via del mercat, en comptes de l’apropiació. Dels romans aprenem a fer lleis i a fer-les complir. De la presència dels gots ens queda el “phoedus”, manera de gestionar la propietat que facilita el desenvolupament econòmic del país.

Per això, quan Carlemany, fundador del Sacre Imperi Romà-Germànic, l’any 800, funda la Marca Hispànica, els Senyors de la Terra, contra la possibilitat de ser frontera, prefereixen ser terra de pas.

Més endavant, a principis del segle XI, per resoldre problemes socials interns, es convoquen les Assemblees de Pau i Treva, on s’aproven lleis per posar límits severs a la guerra i, amb la creació de les Sagreres, es fa efectiva la presumpció d’innocència, en defensa de les persones. D’aquí deriven els drets i llibertats, els usatges i constitucions.

Al segle XIII es creen les Corts Catalanes, un sistema legislatiu molt avançat que permet pactar les lleis entre els representants de les diverses classes socials agrupades en els tres braços: el militar, l’església i el braç reial que aplega els representants del poble (ciutadans honrats, gremis, comerciants, etc.). En paral·lel, es crea el Consolat de Mar, la institució que defensa els interessos dels catalans arreu de la Mediterrània i més enllà.

Des del segle XIV, per gestionar les contribucions i els pressupostos aprovats en les sessions de Corts, es crea la Diputació del General que, a partir de 1362 es denomina Generalitat de Catalunya i esdevé poder executiu autònom.

La pràctica a Catalunya d’una governança amb poders separats –judicial (en mans de l’audiència reial), legislatiu (propi de les Corts) i executiu (des de la Generalitat)- abona el concepte de República. Els seus principis es desenvolupen en les Corts de 1478 i 1481 que faran exclamar al rei Ferran, el Catòlic: “los catalanes són mas repúblicos que subditos”.

Les Constitucions catalanes van anar evolucionant amb els anys fins arribar a ser més avançades que moltes de les lleis de l’Europa del segle XIX. A principis del segle XVIII disposaven ja de molts dels mecanismes d’un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poder o la previsió de la seva pròpia reforma. Tot aquest sistema s’aboleix “por derecho de conquista” amb el Decret de Nova Planta de Felip V el gener de 1716.

De tot això i de moltes més coses en parlarem amb en Víctor Cucurull i la Martina Mañer.

Final

La frase de la setmana, de l’historiador i escriptor Ferran Soldevila

La terra és la base de l’edifici en què s’assenta la vida d’un poble

I res més per avui... Moltes gràcies a en Víctor Cucurull, Martina Mañer, Marta Faixedas i Rafael Català

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada