Convidats:
Mireia Galindo, filòloga, professora educació secundària. Coautora de "Història d'una bilingüització"
Francesc Bernat, filòleg, professor UB.
Ferran Piqué, president de la FNEC
En
el llibre “Por una ley de llenguas: convivencia en el plurilingüismo. Una
propuesta para una ley de lenguas oficiales en España” publicat el 2019 la seva
autor, Mercè Vilarubias, afirmava:
“El
castellano es una llengua hablada en sus territorio s(Catalunya) mucho antes de
la unió con Castila.” [...] Hace aproximadamente seis siglos que el castellano
està extendido en todo el país”.
Pilar
del Castillo, membre del PP, que va ser ministra de Cultura amb el govern Aznar
va manifestar: “Habría que ver cuando se ha prohibido hablar una llengua en España”
I
com a cirereta del pastís de les declaracions falsejades, la tan coneguda de
l’avui rey emèrito...”Nunca fue la nuestra llengua de imposición, sinó de
encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los
pueblos más diversos quines hicieron suyo por voluntat libèrrima el idioma de
Cervantes.”
El
llibre “El castellà a la Catalunya contemporània: Història d’una
bilingüització”, de Mireia Galindo, Francesc Bernat i Carles de Rosselló, posa
fi a aquestes falsedats que tergiversen la història real, que no és altra que
la bilingüització de la majoria dels catalans és molt recent, perquè no es va
aconseguir fins ben entrat el segle XX.
Estem
immersos en una vaga unitària de 5 dies que acabarà la setmana que ve, els dies 29 i
30. Els sindicats, a més d’exigir una negociació real i la dimissió del
conseller Josep González-Cambray, demanen el 6% del PIB, mínim per a educació; la retirada del
nou calendari escolar; l’estabilització del personal interí; la retirada del
nou currículum que atempta contra la qualitat de l’educació i l’assumpció de
responsabilitat del Departament en la defensa de la immersió lingüística i
cobertura legal de tot el personal dels centres.
El
dimecres 23, però, hi ha convocada una nova vaga aquesta amb un sol punt
reivindicatiu: la llengua. Els sindicats convocant són La COS (Comissió Obrera
Sindical) La intersindical, el SEPC, la USTEC i la FNEC. Sota el lema “La seva
sentència, la nostra lluita” convoquen a la vaga a tota la Comunitat Educativa
del Principat, a tots els nivells educatius -obligatoris i postobligatoris, des
d'infantil fins a la universitat- en resposta a la sentència del 25% de classes
en castellà i conscients que l’eix
vertebrador d’aquest país passa pel manteniment del català com a llengua
vehicular dels centres educatius catalans.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana, que recull el llibre “Història d’una bilingüització””, són
les paraules que Tortell Poltrona va dir durant el pregó de les Festes de la
Mercè de Barcelona del 24 de setembre de 2020 recordant-nos l’obligació que
tenim de parlar en castellà, segons la Constitución Española:
“Hi
ha gent obstinada a pensar que la nostra llengua és el castellà i nosaltres
vinga a parlar català. Es veu que devem tenir problemes mentals. Potser pensen
que la seva llengua és més important que la de la meva mare. Doncs no. Qui
rebutja la llengua i la cultura d’un lloc, com a mínim, es pot dir que és un
inadaptat.”
Marxem
amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la
repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem
la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada