Pàgines

dijous, 7 d’abril del 2022

La revolta de les quintes. Primavera republicana. Pau Casals, música i compromís. 25 presos polítics de 1714

 

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història, programa 186

Avui, en la notícia de la setmana parlarem de la PRIMAVERA REPUBLICANA REIVINDICA LES DONES DE LA TRANSICIÓ, tot un seguit d’actes, art i exposicions que tindran lloc a la Model.

En aquest davantal, doncs, parlarem de la dona catalana com a protagonista de moltes lluites socials. Ho farem recordant la revolta de les Quintes de l’any 1870.

En aquell any, el govern espanyol volia cridar obligatòriament més de 40.000 mossos per a servir dins l’exèrcit, i es va produir un important moviment popular d’oposició en diversos pobles de Pla de Barcelona, entre els quals destaca l’anomenada Revolta de les Quintes de Gràcia. S’hi van adherir també les poblacions de Sants, Sant Andreu, Sant Martí i Sabadell.

Els homes morien a la guerra, en combat o per malalties, mentre les dones es quedaven treballant per sous miserables. Els qui tenien diners compraven la llibertat i evitaven així anar a la guerra. Per això, el dia del sorteig en el qual el Govern espanyol cridava obligatòriament als mossos per servir dins l’exèrcit, les dones es van rebel·lar.

La revolta va començar al barri de Sants, però de seguida l’exèrcit la va aturar. Llavors la resta de revoltes de barris com Sant Martí o Sant Andreu van anar fins a la Vila de Gràcia per resistir.

Els graciencs van rebre l’avís de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la plaça d’Orient, avui plaça de la Vila. Els militars, empipats pel so de la campana, no van parar de disparar canonades des del passeig de Gràcia per destruir-la. No obstant això, no va deixar de tocar. Els revoltats van entrar a l’Ajuntament per trobar la llista dels reclutats, però com que no sabien llegir, van cremar-ho tot . El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, amb el resultat tràgic de 27 morts i  el saqueig indiscriminat d’un gran nombre de cases.

El Campanar de Gràcia va esdevenir així un símbol de resistència, federalisme, i de les revoltes urbanes a la ciutat de Barcelona i a tot el país.

Final

La frase de la setmana del poeta i escriptor Joan Oliver, Pere IV

"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí, a la CLAU de la nostra història. Que tingueu una bona setmana.

1 comentari:

  1. Pau Casals, una bona elecció per encetar una nova secció del programa, Catalans il·lustres.

    ResponElimina