Pàgines

dijous, 14 d’abril del 2022

Qui eren i com s'arruïnaven els banquers medievals catalans? El retaule català del Sinaí. La Gran Guerra (1914-1918)

 

La Clau de la nostra història. Programa 187. Emès el 13 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història, programa 187.

Catalunya ha estat sempre en primera línia del món educatiu.

Des de la universitat medieval, amb la fundació de la Universitat de Lleida a principis del segle XIV.

Al Renaixement, a principis del segle XVI, amb la gran figura de Joan Lluís Vives que ja va proposar tenir en compte les característiques individuals de cada alumne en els plans d’estudi.

A mitjà segle XVIII, a Catalunya, quan es parla de pedagogia a l'època moderna i contemporània s'ha de parlar necessàriament de Baldiri Reixac i de la seva obra, publicada el 1749 “Instruccions per l'ensenyança de minyons”, un compendi universal propi de la Il·lustració.

Les escoles parroquials de l’època moderna que alfabetitzaven els infants de diferents classes socials.

A finals del segle XIX, Francesc Ferrer i Guàrdia, considerat un dels pares de l’Escola Nova, basada en l’aprenentatge pràctic, tenint en compte la psicologia de cada nen.

A principis del segle XX, la Mancomunitat de Catalunya que aposta clarament per una política  educativa de qualitat. Alexandre Galí, amb una gran activitat educativa: mestre de minyons, mestre de mestres, promotor d'iniciatives culturals i escolars, lingüista, teòric de l'educació, historiador de la cultura...

L’impuls a l’educació en català i l’avanç en coeducació de l’època republicana, excessivament breu i tallada de soca-rel pel franquisme.

Durant els anys foscos del franquisme cal destacar les escoles creades a l’entorn de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. El 1978, unes 80 escoles van crear el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana, pioners en la recuperació de l'ús del català a l'escola i de la tradició pedagògica d'escola activa d'abans de la guerra civil espanyola. Alhora van ser el nucli dels  Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

La llengua catalana té una importància cabdal en el model d’escola catalana. De la llengua pròpia, part essencial de la nostra personalitat i identitat col·lectiva, n’hem fet l’eina de cohesió i de convivència. La història de l’escola catalana és un bon reflex de la història del nostre país. I la llengua amb què es construeix i transmet el coneixement ens permet expressar la nostra particular visió del món.

Esperem que, en els moments difícils pels quals passa la nostra escola,  sapiguem mantenir el model d’escola catalana, en llengua i continguts.

Final

La frase de la setmana del pensador i literat alemany Johann Wolfgang von Goethe :

“No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat, i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."

Marxem. Tornarem la setmana que ve i us esperem la setmana que ve aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu una molt bona Pasqua!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada