La Clau de la nostra història. Programa 187. Emès el 13 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar
Benvingudes
i benvinguts a LA CLAU de la nostra història, programa 187.
Catalunya
ha estat sempre en primera línia del món educatiu.
Des
de la universitat medieval, amb la fundació de la Universitat de Lleida a
principis del segle XIV.
Al
Renaixement, a principis del segle XVI, amb la gran figura de Joan Lluís Vives
que ja va proposar tenir en compte les característiques individuals de cada
alumne en els plans d’estudi.
A
mitjà segle XVIII, a Catalunya, quan es parla de pedagogia a l'època moderna i
contemporània s'ha de parlar necessàriament de Baldiri Reixac i de la seva
obra, publicada el 1749 “Instruccions per l'ensenyança de minyons”, un compendi
universal propi de la Il·lustració.
Les
escoles parroquials de l’època moderna que alfabetitzaven els infants de
diferents classes socials.
A
finals del segle XIX, Francesc Ferrer i Guàrdia, considerat un dels pares de
l’Escola Nova, basada en l’aprenentatge pràctic, tenint en compte la psicologia
de cada nen.
A
principis del segle XX, la Mancomunitat de Catalunya que aposta clarament per
una política educativa de qualitat. Alexandre
Galí, amb una gran activitat educativa: mestre de minyons, mestre de mestres,
promotor d'iniciatives culturals i escolars, lingüista, teòric de l'educació,
historiador de la cultura...
L’impuls
a l’educació en català i l’avanç en coeducació de l’època republicana,
excessivament breu i tallada de soca-rel pel franquisme.
Durant
els anys foscos del franquisme cal destacar les escoles creades a l’entorn de
l’Associació de Mestres Rosa Sensat. El 1978, unes 80 escoles van crear el
Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana, pioners en la recuperació
de l'ús del català a l'escola i de la tradició pedagògica d'escola activa
d'abans de la guerra civil espanyola. Alhora van ser el nucli dels Moviments de Renovació Pedagògica de
Catalunya.
La
llengua catalana té una importància cabdal en el model d’escola catalana. De la
llengua pròpia, part essencial de la nostra personalitat i identitat
col·lectiva, n’hem fet l’eina de cohesió i de convivència. La història de
l’escola catalana és un bon reflex de la història del nostre país. I la llengua
amb què es construeix i transmet el coneixement ens permet expressar la nostra
particular visió del món.
Esperem
que, en els moments difícils pels quals passa la nostra escola, sapiguem mantenir el model d’escola catalana,
en llengua i continguts.
Final
La
frase de la setmana del pensador i literat alemany Johann Wolfgang von Goethe :
“No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat, i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Marxem.
Tornarem la setmana que ve i us esperem la setmana que ve aquí, per descobrir
plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que
tingueu una molt bona Pasqua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada