La CLAU de la nostra història. Programa 190. Emès el 4 de maig de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar
Benvingudes i benvinguts a
la CLAU de la nostra història. Programa 190.
Fa més de cent anys, els
mesos de febrer i març de 1919, es va produir La Vaga de La Canadenca que va
constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer
català.
Avui, a la secció de Catalans Il·lustres parlarem de Carles Emili Montañés, l’enginyer
català que va tenir la gran visió de crear centrals hidroelèctriques que
permetessin la substitució de les màquines de vapor de les fàbriques de
Barcelona per motors elèctrics, així com el trasllat de les fàbriques de
Barcelona cap el Vallés.
L’any 1911, va fundar amb el
doctor Fred Stark Pearson fundava, a Toronto, El Canadà, l’empresa Barcelona
Traction (Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona). A causa
del seu origen canadenc, l’empresa va ser coneguda popularment com La Canadenca
i va arribar a controlar el 90% de la distribució elèctrica de Catalunya.
La vaga de la Canadenca es
va iniciar el febrer de 1919, quan l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, filial
de La Canadenca, va voler acomiadar 8 treballadors administratius de les seves
oficines. Tots els treballadors del ram laboral de l’empresa van anar a la vaga
convocats per la CNT, sindicat majoritari a Catalunya en aquell època i que, a
partir del 5 de febrer, van paralitzar pràcticament la ciutat de Barcelona.
La resposta a la vaga va ser
una dura repressió, la detenció de dirigents obrers i sindicals i la declaració
de l’estat de guerra, que suposava la suspensió de les garanties
constitucionals.
El 19 de març, Salvador
Seguí (El Noi del Sucre) va arribar a un acord amb els representants patronals
que preveia la readmissió dels treballadors acomiadats i la millora en les condicions laborals. L’acord només va
durar 4 dies, ja que els militars es van negar a alliberar els 79 vaguistes
empresonats. Davant d’això, els sindicats van respondre amb la vaga general que
es va estendre a tot Catalunya.
Finalment, el 3 d’abril de
1919 el govern central va aprovar l’establiment de la jornada màxima de vuit
hores (una llarga reivindicació obrera). Al llarg de la primera setmana d’abril
es va normalitzar tota la situació i els obrers van tornar als seus llocs de
feina.
Final
La frase de la setmana de
Napoleó Bonaparte
"Què és la història?
Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Tornarem la setmana que ve
amb noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada