Pàgines

dijous, 2 de juny del 2022

Rutes de la llibertat. "Y que los jueces i fiscales sean siempre castellanos". Perseguits despres de morts, la repressió franquista més aberrant

 
La CLAU de la nostra història. Programa 194. Emès l'1 de juny de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història. Programa 194

El passat 9 de maig, el TSJC va emetre una interlocutòria sobre la sentència del 25% de castellà en què dóna la raó a L’Assemblea por una Escuela Bilingüe i en què textualment dictamina: “Requerir al Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya per tal que, en el termini màxim de 15 dies, dicti les instruccions i estableixi les garanties de control de les mateixes que s’escaiguin als efectes que al sistema educatiu de Catalunya tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dos llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25 % en un i altre cas; utilització que inclourà com a mínim la docència de la mateixa llengua i la d’un altra assignatura o matèria de caràcter troncal o anàleg,”

La interlocutòria deixava ben clar que la modificació que pretenien fer els partits ERC, JuntsxCat, PSC i Comuns de la Llei de Política Lingüística no servia per aturar la sentència. Per aquest motiu, els mateixos partits han recorregut a un nou pacte que és la proposta de Llei per regular les llengües oficials a l’escola.

Una vegada més, el poder legislatiu, els tribunals, marquen el camí de la política autonòmica catalana.

La batalla judicial per la llengua és una batalla perduda. Cal ser conscients que la darrera sentència i sobretot la interlocutòria posterior del TSJC no hi ha una manera legal d’aturar-la. Davant d’aquesta situació és evident que només hi ha dos camins: el d’acatar les sentències judicials o el de la desobediència.

Els nostres representants al Parlament han optat per defugir la confrontació. El projecte de llei, que molt probablement acabarà aprovant-se, legitima la fi de la immersió lingüística. Una immersió, és cert, que potser no ha existit mai per la inhibició i la inoperància dels diferents governs que s’han anat succeint a la Generalitat. És cert, la immersió no existeix i els polítics, con fa unes setmanes ens deia el secretari de Política Lingüística, han decidit jugar amb les cartes que tenim. Unes cartes, però, que tots sabem que estan marcades.

Que el castellà sigui la llengua curricular significa legitimar, amb una llei catalana i aprovada pel parlament català, la situació actual que es viu a la gran majoria de centres, sobretot en els situats en les àrees metropolitanes de Barcelona, del Tarragonès o dels Vallesos.

La batalla per la llengua, doncs continua. La batalla per la nostra identitat col·lectiva; per no cedir en cap moment davant les escomeses de distinta índole que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació lingüística, cultural i nacional dels Països Catalans.

Final

Enguany es commemora l’any Joan Fuster. 100 anys del seu naixement i 30 de la seva mort. La frase de la setmana, doncs, de l’assagista, literat i activista de Sueca:

“La llengua no ens la regalarà ningú, ens l’haurem de guanyar dia a dia”

Tornarem la setmana que ve amb noves CLAUS de la nostra història. Qie passeu una molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada