Avui
he vist que naciodigital.cat es feia ressò de la trobada d’independentistes a
Sant Cugat del passat 29 de maig. Com que veig que han escollit una fotografia en
què hi aparec al costat del bon amic Joan Matamala; com que es remarca que hi
havia partits identitaris i de tendència ultra, abans que algú vulgui fer la
pilota grossa prefereixo deixar per escrit quina va ser (i continua sent) la
meva postura en aquella reunió.
Vaig
assistir a aquella reunió perquè m’hi va convidar un amic que lluita per la
independència des de fa molts i molts anys. Tinc el costum de participar –sempre
que puc- en qualsevol acte que impliqui debat o intercanvi d’idees. Prefereixo escoltar a parlar i crec que
escoltar i reflexionar amb criteri és sempre més bo que no pas dolent.
Em
fa una certa gràcia el terme “identitaris. Sembla que hi ha un sector del
moviment independentista que creu que per augmentar els partidaris de la
independència, per “eixamplar la base”, cal descarregar-se del llast que
representen els elements "identitaris"...
Ells,
diuen, no són nacionalistes, són independentistes i remarquen una i altra
vegada que l’independentisme català és d’arrel social i no pas identitari. I
així intenten abolir del llenguatge paraules com nacionalisme....
És
cert que en nom del nacionalisme s’han comès alguns dels pitjors crims contra
la humanitat. Com també s’han comès crims execrables en nom de tots els
–ismes... es diguin capitalisme, comunisme, socialisme, cristianisme o
islamisme. Però, curiosament, els independentistes catalans només hem
criminalitzat el mot nacionalisme.
Crec
que tothom que em coneix sap que sóc nacionalista i independentista.
Dit
això...
La
reunió es va estructurar en una taula de ponents que, en les respectives intervencions,
van expressar la seva voluntat de construir una alternativa als tres partits
independentistes amb representació al Parlament. Després, hi havia un grup de
persones (entre els quals érem en Matamala i jo mateix) que podíem intervenir
en relació al que havien exposat els ponents.
En
la meva intervenció vaig dir clarament que no m’havia convençut cap de les
intervencions dels ponents. Compartia amb ells el meu desencís amb els nostres
representants polítics (que no pas amb el moviment independentista); que, ara
per ara, no creia en l’opció d’un quart partit que entrés en confrontació amb
els actuals ja que podria acabar sent un “Primàries 2”, que l’únic que faria
seria dividir encara més el vot independentista.
Un
quart partit, per obtenir una presència important al Parlament, necessita d’una
gran xarxa, de gran suport social, de ser present als mitjans de comunicació i,
també, d’un important finançament.
Sempre,
sempre, he manifestat la meva opció d’una candidatura única i unitària de país.
La mateixa que, sempre, sempre, es va defensar des de l’ANC. És l’única opció
que presentaria unes certes garanties de treballar des de la majoria per a la
independència.
En l’acte,
vaig demanar que els esforços que es podrien dedicar a construir una quarta
força política es dediquessin a crear les condicions per convocar una II
Conferència Nacional per a l’Estat Propi (com la que va donar pas a la fundació
de l’Assemblea) en què participessin entitats, associacions (sobretot l’ANC),
partits (si hi estiguessin disposats) i persones a títol individual. D’aquesta
Conferència hauria de sortir un nou Moviment per la Independència (MxI) més
fort, més unitari i més transversal que marqués el camí de la independència. D’aquest
MxI podria sorgir, si fos el cas, la candidatura unitària de país.
Conclusió...
No
formo part del possible grup de “desencisats”, ans al contrari, la meva
valoració de la situació actual del moviment independentista, malgrat tot el
que hem viscut, és positiva.
Defenso
els punts i valors de la identitat catalana: llengua, cultura, història...
sense que això sigui incompatible, ni molt menys, amb el desig de més
llibertat, més justícia social, més igualtat...
No
crec, ara per ara, en un quart partit. Per assolir la independència ja n’hi ha
massa, de partits.
Sí
que crec en un nou moviment que inclogui els actuals. Només d’aquesta manera,
amb la participació de tothom, farem viable a independència i la república.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada