Pàgines

▼

divendres, 29 de juliol del 2022

Laura Borràs, una víctima més de la guerra judicial, del "Lawfare"

 

Conec la Laura Borràs des de fa més de quinze anys, de molt abans que comencés a entrar en el món de la política “professional”. La conec més, doncs, en el seu vessant humà, literari, cultural i intel·lectual que no pas en la seva trajectòria política.

Sempre l’he considerada una molt bona persona, honrada, de ment oberta a tot i a tothom, una gran mestra i una intel·lectual ferma i compromesa amb la llengua, la cultura i el país.

Manifesto, doncs, el meu suport incondicional i la meva solidaritat en tot el que està passant en aquest món hipòcrita, intrigant, traïdor quan toca, botifler quan cal de la política i dels polítics.

Laura Borràs és, com tants altres, una víctima del Lawfare, la guerra judicial que han patit molts (polítics i no polítics) sobretot a l’Amèrica llatina.

Lawfare: La guerra judicial o lawfare és una forma de guerra que consisteix a utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o per a obtenir una victòria en les relacions públiques. La guerra judicial pot implicar que la llei d'un Estat es giri contra els seus propis funcionaris.

Què es necessita per muntar un cas de Lawfare? [1]

“Diverses coses alhora: primer, un aparell judicial reorganitzat a la meva manera (amb 'tecnòcrates' vinculats a mi en espais clau). Després, triar el culpable. A continuació, cercar proves (i aquí l'ordre és important, compte, primer assenyalem el culpable, comencem per la condemna, i després, si apareixen, les proves, i si no apareixen, tindrem la condemna igual).

Necessitem, a més, una maquinària mediàtica al nostre servei, que la premsa hi participi activament, perquè si no, no arribarem enlloc. I ja amb tot això, només ens queda escollir el moment perfecte per llençar-nos. Èxit assegurat.

Si es posen a analitzar els casos de lawfare  a l’Amèrica llatina ( Brasil, l'Equador, l'Argentina, Bolívia) veurem que sempre se segueix la mateixa fórmula. És com si es tractés de química: uns quants elements alhora i ocorre una reacció.”

Cm s’ha orquestrat el cas contra la Molt Honorable presidenta del Parlament Laura Borràs? Ella mateixa ho explica (amb vídeos que complementen la seva argumentació) en un fil de twitter[2] que reprodueixo resumit:

L’inici ja va ser irregular. La jutgessa Sílvia Mejía, essent jo diputada i sense ser competent per investigar-me, va iniciar una investigació prospectiva, expressament prohibida per l’ordenament jurídic i inconstitucional: no buscava aclarir uns fets, sinó investigar una persona

Fa unes setmanes, des del faristol del Parlament, la diputada Anna Grau es ventava que el seu partit, Ciudadanos, estava en l’origen de la investigació.[3]

La jutgessa Sílvia Mejía, propera a C’s, va seguir amb la investigació i l’octubre de 2018 el fiscal adscrit al seu jutjat va ser apartat d’aquest cas concret i substituït per Teresa Duerto Argemí, la mateixa fiscal que investiga Josep Alay per malversació (11.44 euros per un peatge).

L’origen de la investigació és el suposat fraccionament d’uns contractes quan jo dirigia la ILC. Jo nego rotundament que fraccionés contractes i a la instrucció de Mossos també. El fraccionament, amb tot, no és un delicte sinó una irregularitat administrativa, no una causa penal.

L’explicació de per què no es pot parlar en cap cas de fraccionament de contractes la va fer de manera molt clara l’Oriol Ponsatí-Murlà, director de la ILC, en aquesta entrevista al programa Més 3/24 de TV3. (Vídeo al fil de twitter [4]).

Sobre el possible fraccionament, Mossos afirma en el seu informe: “Aún así, esta Instrucción considera que,con los datos e información disponibles, no hay elementos suficientes para afirmar que exista ningún tipo de irregularidad en cuanto al fraccionamiento de los contratos ILC”

Després de l’informe, la jutgessa aparta Mossos de la investigació i l’adjudica a la Guardia Civil. L’excusa van ser “filtracions” sobre la investigació. Justament des que investiga la GC és quan es produeixen filtracions, sempre coincidint amb moments significats políticament.

Sempre he tingut coneixement de les informacions judicials per la premsa abans que pels advocats.

La primera notícia que estava essent formalment i il·legalment investigada (abans, amb el secret de sumari, no tinc dret a defensa) arriba el juny de 2019 a través de la Secretaria del Congrés de Diputats (no a través del Jutjat): hi ha un procediment penal obert contra mi.

Quan el cas passa al Tribunal Suprem, en ple estat d’alarma per COVID, i a pesar que la situació sanitària va limitar l’activitat judicial als casos més greus o urgents; el suplicatori al Congrés es tramita de manera exprés, que no es podia fer perquè no entrava en els supòsits del Reial Decret

El component de persecució política que envolta el cas és tan evident que ha estat admès per representants de la CUP i d’ERC. També entitats com Òmnium Cultural tenen aquest convenciment. (Veure vídeos de Marta Vilalta, Pau Juvillà, Xavier Antich i Mireia Vehí al fil de twitter [5])

Després de 4 anys en què se m’ha acusat de 4 delictes, a l’hora de la veritat la fiscalia no pot sostenir els  dos més greus, que es poden vincular al concepte de corrupció: malversació i frau.

Malgrat tot, es mantenen acusacions per dos presumptes delictes i el jutge que havíem recusat ha decretat l’obertura del judici oral el dia abans de la taula de diàleg.

Convé recordar la finalitat amb què l’article 25.4 va ser impulsat per la CUP: es defensa que la suspensió s’ha de produir quan hi ha “corrupció lucrativa” (posar la mà a la caixa per a lucre personal) i ja ha quedat evidenciat que aquest no és el cas. (Veure vídeo al fil de twitter [6])

Al marge de tot el que ja s’ha comentat sobre el fet de no respectar la presumpció d’innocència, la finalitat de l’article era la suspensió preventiva dels diputats acusats de delictes relacionats amb la corrupció lucrativa; o sigui, la malversació, que ja ha caigut de la causa.

Com molt be explica el meu advocat (Gonzalo Boye) no hi pot haver corrupció si no es reclama responsabilitat civil. I no es demana perquè no hi ha hagut CAP perjudici per a l’administració.


a

2 comentaris:

  1. Anònim29 de juliol del 2022, a les 4:45

    És tan evident el que expliques que es impossible que una persona amb criteri i honestedat recolzi aquesta manera d'actuar de la judicatura i menys encara l'actitud botiflera dels "companys" de ideologia política. Borràs Presidenta del futur.

    ResponElimina
  2. Les cireretes29 de juliol del 2022, a les 6:42

    Laura Borràs fa por a molta gent, es una dona molt vàlida i això que és bó per als votants no ho és per l'establishment.

    ResponElimina