Tal
dia com avui de fa 12 anys, ens deixava el gran lingüista Joan Solà, Aquell 27
d’octubre de 2010, ens va deixar un
treballador de la llengua que passarà a la història del nostre país com un dels
tres lingüistes més importants (conjuntament amb Pompeu Fabra i Joan Coromines)
que més ha fet per la llengua catalana, perquè continuï sent una llengua viva i
moderna, per la seva normalització, que va lligada a la correcció, a
l’adequació, a l’ús, a la comunicació.... També –Solà dixit- a la bellesa.
El
dijous 21 d’octubre, sis dies abans de la seva mort, Solà s’acomiadava dels
seus lectors del suplement de Cultura del diari Avui amb l'article “Adéu-siau i
gràcies!” . Avui, aniversari del seu traspàs, vull recordar aquestes ratlles en
homenatge al gran lingüista. Unes paraules que expressen a la perfecció el que
sentim tots els que estimem les llengües, tot els que estimem la nostra
llengua:
Avui, fruit d'aquest exercici d'anys,
estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens
serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur;
i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua
no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança
i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com
nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.
Perquè,
com afirmava el professor Solà, s'estableix una relació directa entre llengua i
país. Potser, alguns “progressistes” adduiran que aquest és un argument més
propi del noucentisme i que ja som al segle XXI. Potser sí. Potser pensar que
no hi ha llengua sense país ni país sense llengua és un ideal que no lliga amb
determinades opcions polítiques. Potser sí, que a determinats valors com
l’esforç, el treball, la disciplina i la fe social i patriòtica els costa
trobar el seu lloc en aquesta Catalunya, en aquests Països Catalans que alguns
semblen entestats a fer desaparèixer definitivament del mapa de les nacions
d’Europa. Allà ells amb el seu pretès progressisme.
Per si pot ser de vostre interès aquí teni una conversa amb en Joan Solà del gener de 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada