Benvingudes
i benvinguts al primer programa de la nova temporada de LA CLAU de la nostra
història. Programa núm. 202
Tot
plegat va començar fa molts i molts anys, però l'esprint final de
l'independentisme arrenca, segurament, un 13 de setembre de 2009, a Arenys de Munt. Durant més de 8 anys el
moviment independentista va fer front a tot i a tots. Va superar les amenaces.
Va superar amb èxit el 9 de novembre de 2014. Va superar també amb èxit el 27
de setembre de 2015, quan va guanyar el plebiscit (malgrat que ens deixéssim
prendre el relat) i va guanyar les eleccions situant una majoria absoluta de 72
diputats independentistes al Parlament de Catalunya. Va superar tràngols com
l'elecció de President. Va superar el drama dels pressupostos. Va superar les imputacions.
Havia aprovat una Llei de referèndum i
una de transitorietat .El moviment independentista no havia fet res més que
avançar, pas a pas, des d'aquell 2009 fins al 2017.
Arribar
a l’1 d’octubre de 2017 no va ser gens fàcil. L’Estat espanyol va posar en
evidència,, una vegada més, que no era un estat democràtic. Els atacs van ser
constants, no només contra el referèndum, sinó contra els drets més elementals
com els de reunió, concentració, llibertat de premsa o d'expressió.
L’1
d’octubre de 2017 la gran victòria democràtica de l’independentisme va ser
inqüestionable.
Aquell
mes d’octubre de 2017 va ser el desencadenat de tot el que ha anat passant
després: empresonaments, sentències, inhabilitacions, repressió... i
incerteses, desconcerts, dubtes, enfrontaments, trencadisses i molts, molts
interrogants.
Presos
polítics i exiliats. 4.000 represaliats amb la “Normalització” de la
repressió... La Crida, il·lusió i desencís... El Tsunami... el “Sit and talk”... la davallada de
l’Assemblea... eixamplar la base... fer República... Taula de diàleg i un llarg
etcètera.
Avui,
quan es compliran cinc anys d’aquell 1 d’octubre. Cal recordar-lo, cal tenir-lo
ben present. L’1 d’octubre de 2017 quan la societat civil catalana va posar
contra les cordes l’Estat espanyol i, probablement, quan alguns van fer
descarrilar el tren que ens portava directament cap a la República catalana
independent.
Final
La
frase de la setmana de l’activista conegut com a Malcom X
No hi ha res millor que l'adversitat.
Cada derrota, cada angoixa, cada pèrdua, contenen la seva pròpia llavor, la
seva pròpia lliçó de com millorar el rendiment la pròxima vegada.
Tornarem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves Claus de la
nostra història. Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada