INTRODUCCIÓ A L'ACTE "EL CAPITALISME A CATALUNYA: EL FET DIFERENCIAL"
El títol de l’acte d’avui és “El capitalisme a Catalunya;
fet diferencial”. Doncs, sí, les diferències entre Catalunya i Castella, la
gran Castella que és Espanya són molt remarcables i vénen de molt lluny. El fet
diferencial s’ocasiona per raons històriques, polítiques i geogràfiques que
configuren una manera de viure, una particular visió del món, un caràcter, una
manera d’entendre les relacions entre l’administració i els administrats i,
també, en la manera d’entendre l’economia.
La situació geogràfica és un element clau, sobretot fins
al segle XIX.
Castella és un regne situat al mig de la península, de
terreny desèrtic i aspre situada a gairebé 400 Km de la costa més propera. Des
de Madrid, des que és capital i fins al segle XIX, es podia trigar a cavall
entre 6 i 7 dies per arribar a la costa. Un regne i una capital situades al
centre de la península, allunyades de tot, allunyades d’Europa, al mig del
no-res. Madrid, com a capital, una excepció entre les capitals europees.
Catalunya, la
marca Hispànica, en cavi és terra de pas, el primer lloc per on entra tot, no
només els productes, les mercaderies, sinó també les idees, les tendències,
l’evolució i desenvolupament europeu.
Durant segles, la gran diferència històrica i política entre
Castella i Catalunya és ,en síntesi, la lluita entre la llibertat i
l’absolutisme; entre el pactisme i el cesarisme; entre un projecte d’Estat modern en el qual el més important
és el ciutadà i un Estat anacrònic en el qual regnen la corrupció i els
privilegis.
Les
primeres constitucions catalanes daten de l’any 1283 i estan basades en el
“pactisme”, que no era res més que la fórmula de repartiment de la sobirania
entre el rei i els denominats “braços. El “pactisme” era entès no com a
imposició d’una part damunt l’altra, sinó com un compromís entre dues parts
lliures, basat en el respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment
dels termes del pacte. Predomina el costum sobre la fórmula legal escrita
“Tracte és tracte” i “Tractes rompen lleis”. Els drets paccionats no podien
contradir-se per decrets o sentències reials. Des del segle XIII el rei és un
component més de les Corts junt amb els anomenats tres braços de corts:
l'eclesiàstic, el militar o noble i el les viles i ciutats.
El sistema constitucional català, els seus usos i costums, les
seves llibertats xocaven frontalment contra el projecte polític de la “Gran
Castella”, un projecte absolutista iniciat pel comte-duc d’Olivares, que en el
segle XVII ja va començar a aplicar la seva màxima “Un rey, una ley,
una religión, una lengua, una moneda.” Com es pot desprendre d’aquesta
màxima, el projecte polític de la “Gran Castella” no era altre que sotmetre tots
els pobles d’Hispània (la península ibèrica) a les lleis i règim polític
castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada