Pàgines

dijous, 17 de novembre del 2022

Repressió 1714. La mort del comte càtar Trencavell i els genocides de la flor de lis. La història de Catalunya dia a dia.Inundacions del Delta del Llobregat

 

Aquest cap de setmana, ens ha arribat un altre cop brutal des de l’Estat espanyol, un cop que compta amb la col·laboració entusiasta d’un partit independentista català: la reforma del delicte de sedició. Un delicte que, fins ara, afectava els líders polítics del 2017 i que a partir d’ara afectarà, en passat, present i futur, els “desordres agreujats” que hagi comès o pugui cometre la ciutadania i, molt en especial, l’independentisme.

La nació catalana ha hagut de patir, històricament, diferents períodes de repressió per part de Castella i el seu gran projecte imperialista de la gran Castella denominada Espanya. Possiblement tot va començar el 1640 amb el Tractat dels Pirineus i va continuar amb un dels episodis més greus de la nostra història arran de la guerra de Successió.

La caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 va marcar, al Principat de Catalunya, l’inici de la repressió desfermada per Felip V de Borbó.

Hi va haver milers d’empresonats i executats. Entre 25.000 i 30.000 persones de totes les classes socials, la majoria catalans es van haver d’exiliar.  A Barcelona es va construir la Ciutadella per tal de tenir la ciutat controlada per les armes. Es confiscaren béns, s’enderrocaren fortaleses i es desarmà tota la població. L’estat català (Cort General, Generalitat de Catalunya, Consell de Cent...) va ser abolit i s’instaurà, el 16 de gener de 1716, el decret de Nova Planta, que establí un poder absolutista. El capità general es convertí en la primera autoritat política.

S’hi aplicaren impostos especials, com el cadastre, veritable tribut de guerra. La pressió fiscal directa es va multiplicar per 7,3 . De mitjana, els catalans van passar a pagar 8,12 vegades més Es dissolgueren els governs municipals i s’aplicà el model castellà d’ajuntaments. L’idioma espanyol s’introduí de manera progressiva i sistemàtica en tota l’administració. La Universitat de Barcelona i la resta de centres del Principat foren abolits en favor d’una única universitat a Cervera. Uns 30.000 soldats es van quedar a Catalunya en finalitzar la guerra. La forta presència militar es va prolongar durant tot el segle XVIII.

Respecte a la marginació del català, els corregidors tenien instruccions precises de “prevenir el cuidado de introducir la lengua Castellana en aquel país [...] parece combeniente dar instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. També s’ordenà la destrucció de símbols de l’imaginari col·lectiu del país, com banderes, monuments, quadres, mobiliari del Consell de Cent, i també llibres com 'Anales de Cataluña', del cronista Narcís Feliu de la Penya, que s’havia de lliurar a les autoritats perquè n’arrenquessin els darrers capítols que parlaven de la història recent. 

Final

La frase de la setmana del físic alemany nacionalitzat suís i estatunidenc, Albert Einstein A

La llibertat, en qualsevol cas, només és possible lluitant constantment per ella.

Marxem.. Us esperem la setmana que ve per descobrir, plegats, noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu una molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada