Davantal
Benvigudes i benvinguts a una
nova CLAU de la nostra història. Programa 214.
El 28 d’abril de 1993, el
Principat d’Andorra va ingressar a l’ONU, reconegut com a estat sobirà. El
primer cap de govern de l’Andorra independent, Òscar Ribas i Reig, en el seu discurs,
en català, va dir:
“Tenim ben clar que per fer
coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglotes, però també que per
ser cal aprofundir en les pròpies arrels. I les nostres són les de la cultura
catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon
Llull, Ausiàs March i Salvador Espriu, la qual es parla des de Fraga ―a
l’Aragó― fins a Maó ―a l’illa balear de Menorca― i des de Salses ―al Rosselló
francès― fins a Guardamar ―a les terres meridionals del País Valencià. És en
aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar
de pau, llibertat i fraternitat.”
Segons
la llegenda, Carlemany va fundar Andorra l’any 805 en reconeixença de l’ajuda
prestada pels seus habitants contra els sarraïns. En realitat, però, va néixer
de la partició que en van fer el 1278 el Comtat de Foix i el Bisbat d’Urgell. Els
dos protagonistes principals van decidir repartir-se de manera equitativa el
territori actual andorrà mitjançant dues sentències arbitrals anomenades pariatges
(1278 i 1288). Aquest contracte feudal és la clau que explica que avui Andorra
sigui un Estat independent.
Arran
de la Guerra de Successió, Andorra esdevé un Estat sobirà a la pràctica i no
legalment. A partir dels anys 70, el país va democratitzar les seves
institucions gràcies a la creació del Consell Executiu, el 15 de gener de 1981,
enguany se’n compleixen 42 anys. Per últim, s'inicien les negociacions per
traspassar la sobirania dels coprínceps cap al poble. El 14 de març de 1993
entra en vigor la primera Constitució d’Andorra que autodetermina el país i
permet que Andorra sigui reconeguda com a estat independent per la resta del
món. Els coprínceps passen a ser una simple figura simbòlica sense poder
intervenir en la política andorrana.
Final
La
frase de la setmana de l’escriptor i filòsof francès de la Il·lustració
Voltaire.
Els que poden fer que creguis absurditats,
et poden fer cometre atrocitats.
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història. Que tingueu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada