Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube
Davantal
Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 223
Els
dies 16, 17 i 18 de març de 1938 es van produir els bombardejos més intensos i
cruents sobre la ciutat de Barcelona.
Carles Pi i Sunyer, que va ser alcalde de la ciutat i també Conseller de Cultura de la Generalitat durant el període de la Guerra d’Espanya, en les seves memòries va escriure: "Els barcelonins havien anat acostumant-se a sentir l'anunci de l'alarma. Era un toc llarg, sostingut, de les sirenes; quan s'acabava, el senyal era tres tocs curts i seguits. Quan era de dia la gent no se'n preocupava gaire, però un cop fosc l'aprensió era més forta. En començar l'alarma tots els llums s'apagaven, tant els del carrer com els de dins de les cases".
Des
del febrer de 1937 fins al gener de 1939, Barcelona va ser víctima del banc de
proves que les aviacions nazi, feixista i franquista van desplegar sobre la
capital catalana, tot seguint una metòdica política de destrucció, terror i
desmoralització en la població civil.
El mes
de març de 1938 va ser el més mortífer. Aquells tres dies hi va haver 14
incursions aèries i 12 atacs, que van llançar 192 bombes. Era una nova tècnica
de guerra: el bombardeig de saturació. Cada tres hores, els projectils queien
al bell mig de la ciutat i es desfermava el pànic. Aquell mes de març van morir
1.000 persones i en van resultar ferides entre 1.500 i 2.000. Els immobles
afectats van ser 350 i un total de 1.800 van ser destruïts en un període de dis
anys.
El
18 de març de 1938, el poeta i editor Josep M. López-Picó escrivia: “Continua la terrible hecatombe que castiga
Barcelona. Un parell de milers de víctimes i més de cent edificis destruïts en
dos dies. Pànic i horror. Anem tots a Vallirana. Les escenes d’èxode i
d’arrecerament presenciades als paradors del metro i a les estacions són d’aquelles
que no s’obliden mai”.
Les
bombes van anar caient durant més de 24 mesos sobre els pisos i cases de
Barcelona sense ni tan sols donar temps d’enretirar la runa. Fins a l’últim
moment. De fet, del 21 al 25 de gener del 1939 la capital catalana, derrotada i
amb molts pisos i locals buits perquè molts havien marxat a l’exili, va ser
diàriament bombardejada. No hi havia cap interès estratègic ni militar, però es
continuava aterrint la població.
Final
La
frase de la setmana del músic, cantant i escriptor de còmics estatunidenc
Gerard Way
“Un
dia la teva vida passarà per davant dels teus ulls; cal que t’asseguris que
valgui la pena veure-la”Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir
plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que
passeu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada