Pàgines

dijous, 23 de març del 2023

Fundació Reeixida: L'any Daniel Cardona, la transició del separatisme a l'independentisme modern. La història de Catalunya dia a dia

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 224

En el davantal d’avui, ens farem ressò d’una entrevista a l’historiador Flocel Sabaté, catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida i una veu de prestigi internacional. L’entrevista la va publicar la setmana passada al PUNT AVUI amb el títol de “El cas Sixena el triomf de la desmemòria”.

En el transcurs de l’entrevista, Sabaté parla de la història i la seva tergiversació. Als catalans no ens van prendre només unes obres d’art, sinó la història i des de Catalunya tothom resta callat. S’ignora la història continuada d’aquelles terres des del segle XII, fins i tot abans perquè, en època musulmana, Lleida n’era la capital. Quan en els anys cinquanta del segle passat se’ls pregunta als habitants de Vilanova de la Sixena on van al mercat, responen que a Lleida.  A banda i banda de la Franja viuen la capitalitat de Lleida. Les relacions amb les terres del bisbat de Lleida duren segles i de manera positiva, fins que aquesta relació fa nosa i s’ha de tallar.

Al manual d’història escolar més famós publicat a Saragossa el 1945 es parla de la corona catalanoaragonesa, doncs el 2018 Aragó prohibeix aquesta expressió a tots els llibres de les escoles. No es pot esmentar per res els catalans, els reis han d’anar numerats com ells diuen i proclamen a tot arreu que els membres de la corona d’Aragó, catalans, valencians i mallorquins inclosos, eren coneguts com a aragonesos. Tot el contrari del que diuen la documentació i estudis europeus.

Si algú ha estat colo­nit­zat som nosal­tres en el sen­tit de com s’ha rees­crit la història de manera sis­temàtica des del segle XIX. Quan es busca el dis­curs de cohesió naci­o­nal d’Espa­nya, fa un segle i mig, hi ha una gran dis­cussió, s’acaba des­car­tant l’altra Espa­nya pos­si­ble que hagués estat la fede­ral de la corona d’Aragó i s’imposa la cen­tra­lista, con­ser­va­dora i cas­te­llana.

Si es diu corona d’Aragó no és per la regió d’Aragó sinó perquè és el nom de la dinas­tia, com hi ha la dinas­tia dels d’Anjou o la dinas­tia dels Borbó. I tota la for­mació d’aquesta dinas­tia es basa sobre­tot, perquè li dona més pres­tigi, en la cul­tura cata­lana. Els reis són cata­lans. L’expansió medi­terrània es fa en català. Arreu són cone­guts com a cata­lans. Aquesta és la història, i l’han esbor­rat. Nosal­tres hem dei­xat d’exis­tir en el pas­sat. En el relat de la uni­tat d’Espa­nya els cata­lans no hi tenim lloc com a iden­ti­tat. L’Arxiu de la Corona d’Aragó és a Barcelona perquè els papers del rei eren a Bar­ce­lona , perquè Bar­ce­lona era la capi­tal, no Sara­gossa. Fins a prin­cipi del segle XIX, tots els his­to­ri­a­dors, d’aquí i de fora, quan citen els docu­ments diuen que els han con­sul­tat a l’Arxiu Reial de Bar­ce­lona. 

Final

La frase de la setmana de l’escriptor anglès G.K. Chesterson

Els contes de fades superen la realitat, no perquè ens digui que els dragons existeixen, sinó perquè ens diuen que els podem vèncer.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves claus de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada