Convidats
Damià del Clot, politòleg i advocat. Alcalde de Vilassar de Mar i president del Consell Comarcal del Maresme. Autor, entre altres de “Lawfare, L'estratègia de repressió contra l'independentisme català” i “Anatomia del Deep State espanyol”.
Agustí Carles, advocat de Drets, un dels impulsors de la querella contra Rajoy, Montoro i
Fernández Díaz per l'operació Catalunya. Advocat de Javier Martínez, el pare
del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona.
Davantal
“España
puede tenir un estado fuerte porqué es, en si misma, una unida de destino en lo
universal” José Antonio Primo de Rivera.
Plató,
al segle IV AC deia que la moral i la política no són els millors companys de
viatge quan s’interposa el benefici col·lectiu o l’interès d’Estat.
Maquiavel,
al segle XVI, ja parla de “la raó d’Estat” que per ella sola té prou força per
legitimiar i justificar l’acció política. La raó d’Estat té un primer objectiu:
preservar la supervivència i la seguretat del mateix Estat.
El
1651, el filòsof Thomas Hobbes escrivia el llibre “Leviatan”. Prenia el títol
del monstre marí bíblic al qual es fa referència a l'Antic Testament, que
sovint s’identifica amb el diable i que es fa servir sovint per designar forces
incontrolables. En el llibre, Hobbes planteja que per controlar l’egoisme propi
dels homes, cal un Estat fort i autoritari que pugui establir una relació entre
sobirans i súbdits que renuncien als seus drets i en cedeixen la protecció a
canvi d’obediència al sobirà. D’aquesta manera justifica l’existència d’un
Estat absolutista que subjugui els ciutadans. El Leviatan, identificat amb el
govern d’un estat, és una figura terrorífica però del tot necessària perquè
regni la pau i l’ordre i la civilització pugui progressar.
El
1954, l’historiador Jaume Vicens Vives feia servir la metàfora del Minotaure
per explicar una tesi molt similar. A Notícia de Catalunya escrivia:
“El
Minotaure és, sobretot, poder. El poder és la pau i la guerra, la revolució i
la reforma, la injustícia i la justícia, el mal i el bé comú. El Minotaure és
una realitat que cal saber gestionar i evitar que ens devori amagat darrere les
seves múltiples màscares.”
A
vegades s’emmascara i adopta formes benvolents i pacífiques. Això és
l’excepció. Generalment s’allunya i es fa respectar, i cada dia que passa, més.
Hi ha pobles que hi estan familiaritzats, d’altres que no saben com fer-s’hi.
Aquest darrer és el cas de Catalunya"
El
nostre convidat d’avui, en el seu llibre “Anatomia del Deep State espanyol” ens
diu que “el Minotaure està desbocat i no ha parat de créixer. S’ha sofisticat
en les formes, s’ha adaptat als nous temps. S’ha sabut ocultar en les tenebres
de la sala de màquines.”
Militars,
policies, jutges, alts funcionaris, poder econòmic…: tot això i més és el deep state, un entramat de persones i
interessos que poden arribar a convertir la política en una simple màscara
utilitària que recobreix el Minotaure desbocat.
En
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana de Rafael del Àguila, catedràtic de Ciència Política de la Universitat
Autònoma de Madrid: “La raó d’Estat està
vinculada directament amb el mal”
Marxem
amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la
repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornarem
el dilluns 17. Que passeu una bona pasqua i que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada