Aquest
darrer cap de setmana ha tingut lloc, a Corbera d’Ebre, l’acte central del
Correllengua 2023 que, a partir d’ara, recorrerà les terres dels Països
Catalans. L’acte central del Correllengua s’ha fet a Corbera d’Ebre perquè ha
volgut incloure un doble homenatge. D’una banda, al personatge central
d’enguany, el poeta i artista Joan Brossa i , de l’altra, a la lleva del
biberó, la mobilització que va afectar 30.000 nois nascuts el 1920.
Comparteixo amb qui el vulgui llegir el parlament de l'acte central de la tarda:
"Gràcies a Corbera d'Ebre per acollir
aquesta acte central del Correllengua 2023. El Correllengua d’enguany homenatja
el poeta i artista Joan Brossa i aquest acte central hem volgut també dedicar-lo,
en record i homenatge, a la lleva del biberó, els nois nascuts el 1920. Uns
30.000 nois van ser mobilitzats i amb poc més de 17 anys molts d’ells van haver
de patir els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre.
Llengua, cultura i llibertat. Hi ha un
lligam indestructible entre aquests tres conceptes i encara més en el cas de
Catalunya i dels Països Catalans. La nostra llengua, el català en totes les
seves riques i vives varietats. La nostra cultura, a cultura catalana forjada
durant segles en aquesta part del món que pertany a la cultura mediterrània. I
la llibertat... perquè no pot haver-hi ni cultura sense llengua, ni llengua ni
cultura sense llibertat., Llengua cultura i llibertat... Indestriables,
indestructibles.
Us versos de Joan Brossa ens diuen que
“La llibertat va vestida de dol/Dessota les estrelles” En aquest país,
la llibertat s’ha vestit de dol massa vegades. El feixisme va néixer a l’Europa
d’entre guerres, entre el 1918 i el 1939. El feixisme, però, no és res més que
una de els formes que adopta el totalitarisme, que ha existit sempre i que és
el principal enemic de la llibertat, de les llibertats.
La Guerra Civil va ser una guerra
contra el feixisme i per la llibertat. En el cas de Catalunya va ser també una
guerra per les nostres llibertats les lingüístiques, les culturals, les socials
i les nacionals. Avui som en unes terres que van patir de manera molt crua la
guerra. L’anomenada Batalla de l’Ebre que, com mot bé ens recorda el Centre
d’Interpretació 115 dies, es va iniciar el 25 de juliol de 1938 i es va allargar
durant gairebé 4 mesos.
Les terres del Matarranya, la Ribera
d’Ebre, El baix Ebre i la Terra Alta van ser l’escenari de la mort i la
destrucció. La batalla va arruïnar pobles i camps amb un total de 30.000 morts,
75.000 ferits i 15.000 persones. Corbera d’Ebre va quedar destruïda a causa
dels bombardejos, d’artilleria i de la Legió Còndor alemanya i l’aviació
italiana. Al final de la guerra, Corbera havia perdut ben bé una tercera part
de la població.
El poeta i escriptor Josep Gual
Lloberes, va formar part d’aquesta lleva del biberó. Va escriure un poemari que
va titular “Les sabates d’en Jaume”. HI destaca un poema “Paisatge de l’Ebre”
que va musicar Teresa Rebull i que va ser qualificat per Manuel Vázquez
Montalbán com una de les cançons més emocionants i senzilles de les inspirades
per la guerra civil.
Avui he tornat a la Serra de Pàndols./ I a la
cova he trobat les sabates d'en Jaume./ Un forat a les soles/ Una pinta de
bales,/ Dins d'un plat enfangat /Tres cascots de metralla. / Des de l'any trenta-vuit /Jo no havia tornat /A
la Serra de Pàndols/ I a la cova han quedat /Les sabates d'en Jaume. / Dins d'un plat enfangat /Tres cascots de
metralla /A la cova han queda/t Les sabates d'en Jaume.
El feixisme ha existit sempre. Amb altres
noms, diferents règims polítics i econòmics. El feixisme existeix avui i
existirà sempre. Aquesta és una realitat que cal tenir molt en compte per
evitar que ens devori amagat darrere les seves múltiples màscares. El monstre
del totalitarisme a vegades s’emmascara i adopta formes benvolents i
pacífiques. El monstre que nosaltres patim com a país està desbocat i no ha
parat de créixer. S’ha sofisticat en les formes, s’ha adaptat als nous temps.
S’ha sabut ocultar en els emboirats i tenebrosos espais de l’estat més profund.
El poema visual “La bota” i les
paraules de Joan Brossa ens ho recorden constantment: ".... Hem de
recordar uns fets perquè ningú no torni a calçar aquesta bota. Ja s'hi ha
caminat massa ! Les ruïnes quotidianes de Corbera d'Ebre, que l'acompanyen, no
haurien de lligar amb l'horitzó de cap mapa democràtic. ...."
I tot plegat ens porta al Correllengua
i al lligam indestructible entre llengua, cultura i llibertat. Com deia el
mestre Joan Solà: Plantem cara! Plantem cara... Perquè sense llengua no hi ha
cultura i sense llengua ni cultura no hi identitat.
I què millor per acabar que els versos
de Joan Brossa en “El millor poema”
''Mentre el meu amor vigila les cantonades,
/pinto amb un esprai vermell en una paret: / Visquen els Països Catalans!''
Llengua, cultura i llibertat! "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada