Davantal
Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 231
Diumenge
passat, 21 de maig, a Elna, comarca del Rosselló, va tenir lloc la commemoració
del Setge d’Elna també anomenat “La massacre d’Elna”. Des del 2009, cada any en
aquest poble del Rosselló, es commemora el Dia de la Memòria per complir amb el
deure de memòria històrica en honor a les víctimes de l’imperialisme francès i
de l’heroïcitat de la resistència catalana.
El
novembre de 1282 el papa Martí IV va excomunicar Pere el Gran, i el març de
1283 el va desposseir de tots els seus regnes, que, l’agost d’aquell any, van
ser adjudicats al rei francès Carles I d’Anjou fill del rei Felip III de França.
Aquell mateix any, el Papa va declarar una croada contra Pere el Gran.
El
1285, després d’alguns intents fallits, els francesos van entrar pel territori
rossellonès de Jaume II de Mallorca que, per pacte, estava obligat a deixar pas
franc. Tot i l'alineació de Jaume II amb els francesos, la població del
Rosselló es va resistir a la invasió croada. Els primers combats amb els croats
van tenir lloc al setge de Salses, on van caldre tres assalts per conquerir la
ciutadella.
Després
de la rendició de Perpinyà, l’exèrcit croat va trobar una forta oposició a la
ciutat d’Elna on s’havia congregat bona part de la població del Rosselló.
Finalment, es van refugiar a la catedral de Santa Eulàlia. Tots els resistents
van ser exterminats i la vila cremada per les tropes franceses.
La
massacre perpetrada pels invasors va ser magníficament descrita i comparada pel
cronista Bernat Desclot i confirmada posteriorment per Ramon Muntaner i,
sobretot, per un francès, Guillaume de Nangis que va reportar-ne l’extermini i
com el legat papal va incentivar-ne la crueltat.
A la
làpida erigida al jardí del claustre en els 700 anys de la massacre i
reproduint el relat de Bernat Desclot,
s’hi pot llegir: “Varen prendre la vila i van matar tots els homes i
forçaren totes les dones que hi havia fins i tot sobre l'altar. Els francesos
enderrocaren totes les cases, no hi quedà gairebé una pedra sobre l'altra,
despullaren les esglésies i hi calaren foc, i cremaren tota la vila i després
la deixaren estar. Partiren d'aquí tots junts amb gran goig i alegria.”
El
manifest d’enguany en dius que “En el Dia de la Memòria desenvelem la història
amagada dels nostres monuments, denunciem l’ocultació del nostre passat,
l’afany continu d’eradicació de la nostra llengua, les persecucions físiques i
psíquiques durant segles per fer-nos tornar francesos i ben entès retem homenatge
als qui van resistir, als herois matats per llur fidelitat a Catalunya, i més
generalment honorem a l’encop la memòria de les víctimes dels imperialismes de
la barbàrie, tant al segle XIII com al segle XX i actualment.”
Final
Frase
de la setmana del poeta i dramaturg andalús Federico García Lorca
“Esperant, el nus es desfà i la fruita
madura”
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història.
Que passeu
una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada