Pàgines

dijous, 8 de juny del 2023

Les tupinades espanyoles. La història de Catalunya dia a dia. L'Atles català. Als orígens de la sardana



Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 233.

El proper 23 de juliol hi ha convocades eleccions al Congrés espanyol. Un bon moment, doncs, per parlar de les poques vegades que s’ha pogut votar dins de l’Estat i, més concretament del frau electorals que es coneix com a “tupinada”.

La denominació de “tupinada” prové del fet que es guardaven paperetes de vot dins d’un tupí, olla petita amb una sola nansa i s'afegien o se sostreien de l'urna electoral a conveniència del resultat desitjat.

Les tupinades van ser especialment freqüents durant l'alternança política que hi va haver en el poder a l'Estat espanyol entre el Partit Liberal i el Partit Conservador durant alguns anys de la Restauració monàrquica entre el 1874 i el 1923. Es va instaurar el sistema polític conegut com el turnisme, el torn pacífic o simplement el torn, un sistema que consistia en l'alternança al govern dels dos partits dinàstics (conservador i liberal) basada en el sistemàtic frau electoral,, la tupinada, que feia que el govern que convocava les eleccions sempre les guanyava.

El sistema del torn pacífic va funcionar gràcies a la corrupció electoral i a la utilització de la influència i el poder econòmic de determinats individus, els cacics, sobre la societat. El caciquisme va ser un fenomen que es va donar a la majoria de territoris de l’Estat, però allà on va assolir més desenvolupament va ser a Andalusia, Galícia i Castella.

Les tupinades es van constituir com una pràctica habitual a totes les eleccions. Més enllà d’afegir o sostreure vots, també es va aconseguir amb l’establiment d’un sistema electoral on tenien un major pes els districtes rurals (més fàcilment manipulables que els districtes urbans) i altres trampes sistemàtiques com manipular les votacions amb els “vots de Llàtzer” (vots de morts que ressuscitaven com el Llàtzer dels Evangelis). Així, el triomf del partit que convocava les eleccions, perquè havia estat requerit pel monarca per formar govern, era convingut prèviament i s’aconseguia gràcies al falsejament dels resultats. Amb la manipulació de les eleccions el partit governant s’assegurava una àmplia majoria parlamentària. En definitiva, el parlamentarisme de l’Espanya de la Restauració era una ficció.

Més de 40 anys de falsa democràcia i parlamentarisme van desembocar el 1923 en la dictadura de Primo de Rivera. Ja no es tornarà a votar a l’Estat espanyol fins al període 1931-1936 i, després del llarg període del franquisme, fins al 1977. En més de cent anys, a l’Estat espanyol hi ha hagut més de 40 anys de parlamentarisme fraudulent, tres anys de guerra i gairebé 50 anys de dictadures. Deixarem per definir la democràcia parlamentària imposada per la transició política del 78...

Final

La frase de la setmana de l’escriptor austríac d’origen jueu Stefan Zweig

“En la història, igual com en la vida de l'home, lamentar-se no fa tornar una ocasió perduda.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada