Davantal
Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 233.
El
proper 23 de juliol hi ha convocades eleccions al Congrés espanyol. Un bon
moment, doncs, per parlar de les poques vegades que s’ha pogut votar dins de
l’Estat i, més concretament del frau electorals que es coneix com a “tupinada”.
La
denominació de “tupinada” prové del fet que es guardaven paperetes de vot dins
d’un tupí, olla petita amb una sola nansa i s'afegien o se sostreien de l'urna
electoral a conveniència del resultat desitjat.
Les
tupinades van ser especialment freqüents durant l'alternança política que hi va
haver en el poder a l'Estat espanyol entre el Partit Liberal i el Partit
Conservador durant alguns anys de la Restauració monàrquica entre el 1874 i el
1923. Es va instaurar el sistema polític conegut com el turnisme, el torn
pacífic o simplement el torn, un sistema que consistia en l'alternança al
govern dels dos partits dinàstics (conservador i liberal) basada en el
sistemàtic frau electoral,, la tupinada, que feia que el govern que convocava
les eleccions sempre les guanyava.
El
sistema del torn pacífic va funcionar gràcies a la corrupció electoral i a la
utilització de la influència i el poder econòmic de determinats individus, els
cacics, sobre la societat. El caciquisme va ser un fenomen que es va donar a la
majoria de territoris de l’Estat, però allà on va assolir més desenvolupament
va ser a Andalusia, Galícia i Castella.
Les
tupinades es van constituir com una pràctica habitual a totes les eleccions.
Més enllà d’afegir o sostreure vots, també es va aconseguir amb l’establiment
d’un sistema electoral on tenien un major pes els districtes rurals (més
fàcilment manipulables que els districtes urbans) i altres trampes
sistemàtiques com manipular les votacions amb els “vots de Llàtzer” (vots de
morts que ressuscitaven com el Llàtzer dels Evangelis). Així, el triomf del
partit que convocava les eleccions, perquè havia estat requerit pel monarca per
formar govern, era convingut prèviament i s’aconseguia gràcies al falsejament
dels resultats. Amb la manipulació de les eleccions el partit governant
s’assegurava una àmplia majoria parlamentària. En definitiva, el
parlamentarisme de l’Espanya de la Restauració era una ficció.
Més
de 40 anys de falsa democràcia i parlamentarisme van desembocar el 1923 en la
dictadura de Primo de Rivera. Ja no es tornarà a votar a l’Estat espanyol fins
al període 1931-1936 i, després del llarg període del franquisme, fins al 1977.
En més de cent anys, a l’Estat espanyol hi ha hagut més de 40 anys de
parlamentarisme fraudulent, tres anys de guerra i gairebé 50 anys de
dictadures. Deixarem per definir la democràcia parlamentària imposada per la
transició política del 78...
Final
La
frase de la setmana de l’escriptor austríac d’origen jueu Stefan Zweig
“En
la història, igual com en la vida de l'home, lamentar-se no fa tornar una
ocasió perduda.”
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir
plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada