La revolta d'Aissó, la primera guerra civil catalana (Notícia de la setmana del programa 240 de LA CLAU de la nostra història)

 

La notícia de la setmana d’avui ens la porta Marc Pons a El Nacional.cat amb el títol “La revolta d’Aissó (826-827) la primera guerra civil catalana.”

Som a Barcelona, fa 1197 anys. Un grup de magnats del país —descendents dels hispanovisigots exiliats des de la conquesta àrab (717-723) al regne dels francs i que havien acompanyat l’exèrcit de Carlemany en la recuperació del país (754-801)— es revoltaven contra l’administració carolíngia del país. Aquest grup oligàrquic estava liderat per Aissó, amb la participació de la família de Berà, el primer comte carolingi de Barcelona. Es van enfrontar als cabalers de la cort d’Aquisgrà. El conflicte es va produir entre el 826 i el 827 i va desbastar els comtats carolingis catalans, si bé va ser tan cabdal per al futur que no es pot explicar la formació de Catalunya sense l’anomenada revolta d’Aissó.

Berà, d’origen visigot, conjuntament amb  Rostany, comte de Girona; i Bel·ló, comte de Carcassona i avantpassat de Guifré el Pilós; serien la representació del poder indígena al territori. Les oligarquies indígenes, interessades a consolidar el domini sobre el territori guanyat i a restaurar el seu aparell productiu, es posicionaven a favor d’una pau llarga amb els àrabs. en canvi, els cabalers de la cort carolíngia, que havien abandonat Aquisgrà a la recerca d’una carrera militar que els havia de proporcionar patrimoni i prestigi, no estaven disposats a abandonar el seu propòsit aventurer.

Després de la mort de Carlemany, va esclatar el conflicte que devastaria els comtats catalans, en un episodi històric que podríem anomenar “La primera guerra civil catalana en què es van enfrontar dos models de govern i que va acabar amb la  victòria momentània dels cabalers de la cort carolíngia amb Bernat de Septimània al capdavant.

L’ambició de Bernat va acabar amb el seu poder. Carles II, nét de Carlemany, va anomenar en el seu lloc Sunifred, fill de Bel·ló i pare de Guifré, que va retornar els comtats catalans a l’obediència d’Aquisgrà. Però el seu fill Guifré, nomenat un quart de segle després (870), convertiria el càrrec en hereditari i seria el fundador de la nissaga Bel·lònida, que va governar Catalunya durant més de cinc segles (870-1410). I el seu besnét Borrell II (947-992), recolliria i sumaria la tradició de personatges tan contraposats com Aissó, Bernat i Guifré i es convertiria en el primer comte independent de Barcelona (987).