Convidats:
Francesc Abad, analista
polític
Josep Ferrer, president
d’AExRC
Josep Pinyol, historiador.
Autor del llibre “Tornem-ho a fer!”
Davantal
El pacte PSOE-Junts ha creat una certa divisió d’opinions dins del
moviment independentista. No analitzarem el contingut del pacte en aquest
davantal, d’això ja s’encarregaran els nostres convidats. Un sector de
l’independentisme veu aquest pacte com una claudicació més, com un altre
engany, com una altra traïció que no condueix a res. Probablement és aquella
part de l’independentisme que sembla estar convençut que ser un estat
independent és molt més fàcil del que alguns creuen. La seva posició és clara...
com que els partits independentistes actualment tenen majoria al parlament (68
diputats d’un total de 135) n’hi ha prou
amb aixecar la declaració d’independència del 2017 i tot fet.
Veient, però les reaccions a Madrid i a les Espanyes, sembla força
evident que els espanyols són més conscients que nosaltres del que acaba de
pactar el PSOE i estaria bé que reviséssim el nostre propi relat.
Ho hem estat veient aquestes darreres nits a Madrid; ahir també a
la Puerta del Sol, a la plaça de Sant Jaume i moltes altres ciutats de l’estat.
Hem estat veient aquella España de
charanga i pandereta, aquella España
inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste; hem estat
veient l’enfrontament entre una España
que muere i otra España que bosteza.
L’España vieja i tahúr,
l’España que muere, l’Espanya del PP, l’Espanya franquista, la neofranquista, la
falangista, la d’extrema dreta, la nazi,,, amb els seus jutges, els seus
militars, els seus guàrdies civils, la seva policia, els seus intel·lectuals, els
seus mitjans de comunicació... estan enrabiats, enfurismats... es pugen per les
parets, se’ls regira la bilis, surten de polleguera, treuen foc pels queixals i
demanen tornar a la seva Espanya, la de
charanga i pandereta, la del NO-DO, l’Espanya en blanc i negre.
L’España que bosteza... L’interior del PSOE és
un conflicte permanent entre la vella guàrdia i els barons enfrontats
obertament a Sánchez i els seus partidaris. Sánchez haurà d’intentar governar
una Espanya ingovernable. L’Estat es debilita cada vegada més.
Compartim l’opinió del periodista Tatxo Benet de Mediapro que ha
escrit:
Només per aquest clima
de “guerra civil” (entre cometes) en el que a partir d’ara viurà Madrid, paga
la pena l’acord que Puigdemont ha estat
capaç d’arrancar. La divisió de l’estat aflebeix el mateix estat i deixa
Catalunya en una posició idònia per arrencar drets que mai hauria d’haver
perdut. La classe política espanyola en aquests moments està “groggy” i en mans
de les faccions mes ultres i radicals. Espero que els nostres polítics sàpiguen
aprofitar l’avantatge que acaben d’obtenir.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana de Martin Luther King
Si no pots volar, corre. Si no pots
córrer, camina. Si no pots caminar, gateja, però no deixis d’avançar mai cap al
teu objectiu.
Marxem
amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la
repressió, la presó i l’exili.
Tornem
la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada