Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 20 de novembre de 2023 per ETV Llovbregat i TDT Terramar Penedès
Canal del Vull una resposta al Youtube
Convidats:
Pep Ribas, conseller delegat CAL
Mireia Plana, vicepresident
Plataforma per la Llengua
Davantal
En el davantal de la
setmana anterior, parlàvem, arran de les manifestacions i concentracions contra
el pacte d’investidura i, especialment, en contra de la llei d’amnistia, de l’España de charanga i pandereta, de
l’España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste.
La crispació i l’odi que
traspuen les constants concentracions de l’extrema dreta i de la “dreta
extrema”, ens ha ofert tot un seguit d’imatges esperpèntiques, ridícules,
inversemblants, més pròpies de la bufonada o del teatre grotesc que no pas d’una
manifestació de protesta.
Des de resar el rosari
contra l’amnistia i per la unitat d’Espanya fins al senyor que colpeja un fanal
amb un pal que, si ens hi fixem bé, és un pal adequat al seu estatuts
economicosocial... un pal de golf... fins a la imatge que sobresurt d’entre
moltes... la senyora de la plaça de Sant Jaume, una dona rossa, ulleres fosques
i una bossa de mà agafada al braç i embolicada amb la rojigualda llençant un
crit esfereïdor més propi d’una possessió diabòlica que demana amb urgència un
exorcista de reconeguda experiència.
És cert que tot això ens
fa riure i més encara quan totes aquestes imatges són aprofitades pels
programes d’humor per parodiar-les i ens provoquen un esclat de rialles. Faríem bé, però, que després del riure ens
prenguéssim molt seriosament l’extrema dreta, el feixisme en tots les seves
cares, que són múltiples i diferents.
En el programa d’avui
ens oblidarem per uns moments d’aquesta ridícula, però perillosa España inferior que ora i bosteza, vieja y
tahúr, zaragatera i triste. Avui parlarem amb dues entitats que treballen
per la llengua catalana, que volen una llengua viva en una nació lliure. La
Coordinadora d’Associacions per la Llengua, la CAL, la de Llengua, Cultura i
Llibertat i amb la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català.
En parlem tot seguit amb
els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana
havia de ser del mestre Joan Coromines. Estan extretes de la carta que
Coromines va enviar a Jorge Semprún, ministre de Cultura del Govern d'Espanya,
després de rebre el Premio Nacional de las Letras Españolas
L'única nació meva, i la meva única llengua, a
les quals reto incondicional obediència i homenatge són la nació i la llengua
catalanes
Marxem amb el pensament
posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i
l’exili.
Tornem la setmana que
ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada