Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube
Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la
nostra història. Programa 246.
Al nostre país, les festes de Nadal pròpiament
dites comencen la nit de Nadal (24 de desembre) i duren fins el dia de Reis (6
de gener), aquestes ja tenen un inici litúrgic, l’Advent que, enguany, va
començar el diumenge 3 de desembre i s’acabarà el dia 24, la Nit de Nadal. Alguns potser coneixeu
l’Advent a través del modern calendari de xocolatines, una mostra més de la
comercialització de les festes nadalenques. En el cristianisme, però, l'advent
s'associa amb la vinguda de Jesucrist, el 25 de desembre. Té una durada de
quatre setmanes i se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Cada
setmana té un significat concret: despertar-se, posar-se en camí, buscar i acollir.
Una de les tradicions més celebrades, sobretot
per la mainada, és la de fer cagar el Tió. La cerimònia de fer cagar el tió (i
no pas com massa gent diu ara el “cagatió”) és una tradició molt arrelada a
Catalunya que també se celebra a Andorra, Aragó i Occitània.
El caràcter de celebració infantil de fer cagar
el tió, amaga al darrere antigues pràctiques ritual dirigides a propiciar
l'abundància, la fertilitat i la cohesió familiar al bell mig de l'hivern. El
tió, tros de soca robusta que es feia cremar al foc de la llar, simbolitzava la
comunitat i la continuïtat de la família. Hom creu que el tió està
habitat per les animetes o esperits dels avantpassats o que en el seu interior
hi visquin petits follets, o algun geni del bosc, ja que el tió és també un
símbol de les velles divinitats pairals. Sigui com sigui, sempre està habitat
per esperits benèfics capaços d’allunyar als dimonis i esperits malèfics durant
aquestes festes. Se’l considera un protector de la casa.
Antigament,
el tió de Nadal s’havia d’encendre amb les restes del vell tió. Així es
perpetuava, sempre vi, el foc de la llar domèstica, venerat en un altre temps
com un veritable déu.
Modernament,
cal treure el tió el 8 de desembre, tapar-lo amb una manta perquè no passi fred
i se l’ha d’alimentar cada dia. Al Tió li agrada menjar el mateix que als
animals de peu rodó: garrofes, carabassa i fruita o verdura de poc valor. La
Nit de Nadal farem cagar el Tió donant-li cops de bastó, alhora que se li canta
una cançó tradicional. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una
arengada ben salada, un all o una ceba.
Avui,
que som a 13 dies del Nadal, es bo recordar les nostres tradicions, abans que
siguin literalment devorades per personatges aliens, com el panxut de
barbassa blanca i vestit de vermell que,
imposat pel màrqueting, ens arriba cada Nadal en un trineu tirat per uns
animals tan nostrats com són els rens.
Final
La frase de la setmana, avui que hem parlat de
bandolers, està extreta del número 26 de
la revista Nosaltres Sols, publicada el 3 d’octubre de 1931
“Avui, els bandolers van vestits d’etiqueta i
maniobren amb tota la impunitat”
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per
descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada