"Visc forastera en una terra xopa de desmemòria..." Deu anys sense Joana Raspall

Visc forastera

en una terra xopa

de desmemòria.

Fa deu anys, el 4 de desembre de 2013 ens deixava l'escriptora, poeta, lexicòloga i bibliotecària Joana Raspall.

El 2006, quan tot just començava a fer televisió, vaig tenir l'honor i el plaer de poder entrevistar-la en el programa CAL parlar de llengua que llavors fèiem a ETV Llobregat.  Llavors, Joana Raspall tenia 93 anys i vam poder tenir una conversa de 50 minuts en què vam repassar la seva vida i una bona part de la seva obra. Em van impactar fortament la seva extraordinària personalitat i la seva gran capacitat intel·lectual i sempre he recordat aquells minuts d'una de les més intenses i agradables converses que he pogut mantenir.

Avui, deu anys després de la seva mort, vull recordar-la amb un dels seus poemes més emblemàtics Endavant!  

Respira fort, que l’aire és teu

i l’aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l’hagis respirat

és carn com tu,

és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!

On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.

La terra té per a tothom

camins oberts.

Fuig de qui vulgui entrebancar-te.

Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu

i el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat

llança-la al vent

i que s’arbori com la flama.

Parla ben clar, que el mot és teu!