Pàgines

diumenge, 18 de febrer del 2024

Les revoltes pageses a la història. La història de Catalunya dia a dia. Una altra història de les Drassanes de Barcelona. Feli V i la universitat de Cervera

 




Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 253.

La setmana passada hem viscut la revolta pagesa que ha ocupat les principals vies de comunicació del país i la ciutat de Barcelona. Aquest fet, ens porta a recordar algunes de les revoltes pageses més importants en la història de la nostra nació.

Les guerres dels Remences. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor. La redempció o remença era la taxa que havien de pagar i que també afectava als fills dels remences perquè aquesta era una condició hereditària. La primera guerra Remença s’inicia a principis de 1462 i esdevé una part de la Guerra civil catalana en tant que s'alia amb el bàndol reial amb un enemic comú (noblesa, Diputació del general i Consell de Cent).

La segona guerra Remença va començar a inicis del 1483. Forçat pels senyors, Ferran II, el 1481 declarava anticonstitucional la suspensió dels mals usos, ordenada per la pragmàtica del rei Alfons IV. Els pagesos se senten traïts per aquesta decisió. El 22 de setembre del 1484, Pere Joan Sala, de Granollers de Rocacorba, es posa al capdavant de la fracció més revolucionària dels remences. Aquesta guerra va durar fins a la sentència arbitral de Guadalupe de 1486.

Les germanies va ser un alçament de la burgesia entre el 1519 i 1523, inicialment de caràcter urbà i moderat, però que va evolucionar, tant al País Valencià com a Mallorca, cap a una etapa de radicalització quan s’hi va incorporar també la pagesia ( (forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València), fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, que van ser seguits d’una llarga i dura repressió.

Tots coneixem bé la diada del Corpus de Sang que va esdevenir el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares, privat de Felip IV de Castella, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors.

La Revolta dels Gorretes o Barretines, també coneguda pel nom de Revolta de la Terra per part d’alguns historiadors. Va originar-se en un aixecament pagès en 1688, després d’un any de males collites causades per una plaga de llagosta que va tenir lloc entre 1687 i 1689.

El dia 7 esclatà el conflicte a partir d’una brega entre un soldat i una dona de la vila, Centelles s’alçà en armes al crit de “via fora!” i van aconseguir expulsar els soldats. Els revoltats van dirigir-se a Barcelona per a fer valdre les seves queixes contra els allotjaments i per altra banda van convèncer a les localitats i comarques veïnes perquè se’ls unissin. Van conformar una autèntica força armada que es plantà a les portes de Barcelona a la primavera de 1688 exigint la fi dels allotjaments, el perdó general i la restitució dels diputats cessats. La noblesa catalana es va alinear totalment de part del virrei i va participar a partir de llavors de la repressió dels revoltats. La revolta finirà als inicis de 1689 amb els principals líders de l’aixecament executats o bé fugits en territori francès.

Final

La frase de la setmana del gran Groucho Marx

“És molt millor restar en silenci i semblar beneit, que parlar i i aclarir els dubtes definitivament!"

 Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. 

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada