On vas Assemblea? Punt i final a la llista cívica de l'ANC

 

Punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional (SN) de l’ANC d’impulsar una Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat: Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 (48,16%). No: 3.758 (49,45%). En blanc: 181 (2,38%).

L’actual SN de l’Assemblea va sorgir de les darreres eleccions celebrades el maig de 2022. Durant tot aquest mandat, el SN ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu pel qual va ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha centrat, bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut un únic missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han tingut com a objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia ha anat acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes.

Aquesta línia d’actuació va produir una trencadissa mai no vista en el si del SN. L’Assemblea s’havia anat debilitant a partir de 2017. Canviar el crit d’independència pel de llibertat presos polítics en va ser el primer símptoma. L’enorme parèntesi que va significar la pandèmia  va empitjorar la situació i va fer accelerar la davallada. En aquests darrers dos anys, en comptes de superar aquesta inestabilitat i recuperar la força perduda, ha estat precisament el contrari.

Tot plegat arrenca el mateix dia de les eleccions dels càrrecs del Secretariat Nacional. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. Després d’aquest actitud, si més no deslleial amb el que s’havia acordat, fins i tot es va intentar que en Pesarrodona retirés la seva candidatura a la vicepresidència, cosa que no es va aconseguir i que va acabar amb aquella mena de “solució” salomònica de repartir-se la vicepresidència, ’un any en Jordi Pesarrodona i un any l’Uriel Bertran. Una “solució”, per cert , que no està prevista de cap manera ni en els estatuts ni en el reglament de règim intern.

L’obsessió per la llista cívica ha fet deixar de banda completament el punt 3.3 del full de ruta Estratègia de confrontació i el punt 4 Àmbits de confrontació en què el full de ruta proposava cinc àmbits de confrontació en els quals no s’ha fet pràcticament res. Sense oblidar que també es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament. La Conferència del Moviment Civil Independentista, mal organitzada, no ha servit per a res.

El SN de l’Assemblea ha demostrat no tenir contacte amb la realitat de les bases. Ha tingut diversos avisos que o bé no ha sabut interpretar o bé els ha obviat conscientment.

El primer avís és múltiple....Les dimissions continuades, nombroses i conflictives, en el si del SN. La desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen són pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. Les múltiples dimissions van obligar a convocar unes eleccions parcials, celebrades el 13 i 17 de juliol del 2023, per cobrir fins a 22 places vacants, que va ser impossible cobrir en la seva totalitat.

Segon avís... El full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els anys de vida de l’ANC. El full de ruta definitiu s’aprova amb aquests resultats Sí 867 (75,92%). NO 203 (17,78%) BLANC 72 (6,3%). L’enorme abstenció de l’ordre d’un 98% i un full de ruta aprovat només per un 2% (aproximadament) de socis era un símptoma inequívoc que el carro anava pel pedregar.

Tercer avís.... Es produeix el mes de juliol de l’any passat quan el SN decideix ser part activa en unes eleccions fomentant l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Es llença a fer una consulta als associats  amb la pregunta “Estàs d’acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l’Assemblea promogui l’abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del sí a la independència del Primer d’Octubre?”. En la consulta, van participar-hi 3.773 socis (més que en la del full de ruta) i la proposta del SN és rebutjada amb els següents resultats: 2.253 (59.71%) en contra de la proposta. 1.459 (38,67%) a favor i 61 (1,62%) vots en blanc. La participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

Finalment, aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN. Malgrat els més de 70 actes organitzats en poc més de 20 dies arreu del país per cantar les excel·lències de la llista cívica. Malgrat que el SN no ha organitzat cap debat entre els partidaris d’una i altra opció. Malgrat que els partidaris del NO no hem disposat de les mateixes condicions internes per defensar aquesta postura (no hem tingut accés al web de l’Assemblea; no hem pogut enviar missatges a tots els socis mitjançant el correu electrònic o Telegram) El resultat final torna a ser decebedor per a un SN que s’ho ha jugat tot a la carta de la llista cívica.

L’Assemblea afronta ara noves eleccions al SN que haurien de servir per passar pàgina i obrir una nova etapa. Si no vaig errat, del 25 març al 8 d'abril serà el termini de presentació de candidatures; del 14 al 18 de maig hi haurà les votacions i el mateix 18 els resultats provisionals i el 25 els definitius.

Caldria que el nou SN comencés el seu mandat convocant una Assemblea General Extraordinària que hauria d’incloure com a punts principals la reforma a fons dels Estatuts de l’entitat i l’elaboració d’un nou full de ruta .

Els estatuts de l’ANC van ser elaborats pensant en una associació que havia de durar un màxim de 3 a 4 anys. En portem dotze. Els Estatuts han quedar obsolets i cal canviar-los per adaptar l’ANC al context i situació actuals partint de la base de l’experiència acumulada (en positiu i negatiu) durant aquests dotze anys de funcionament.  

El nou full de ruta ha de ser també innovador i ha de permetre recuperar l’Assemblea com la millor eina de què encara disposem per avançar en el camí de la independència i de la República Catalana.

Alguns punts que caldria tenir en compte:

Cal refer la unitat estratègica i d’acció (ara malmesa) amb les principals entitats de la societat civil. L’ANC ha de prioritzar tornar a ser pal de paller de la societat civil, però amb la inclusió i treballant conjuntament amb tots aquells grups i entitats (petites o grans) que tenen com a objectiu la independència.

L'Assemblea ha de seguir tenint el caràcter d'entitat unitària i aglutinadora de la societat civil, independent de qualsevol opció electoral, tal com va ser definida en la seva declaració fundacional i en els seus Estatuts.

Tenir molt en compte que no es pot excloure absolutament ningú en el camí cap a la independència que només serà possible si hi som tots.

Activar, modificant el que sigui necessari el punt 3.3 i el punt 4 de l’actual full de ruta dedicat a "l’Estratègia de confrontació”. Col·laborar i compartir quan calgui les diferents lluites sectorials: lingüística ecològica, alimentària, energètica, financera...

Tanquem aquesta darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, la millor eina que ha tingut el moviment independentista