"Per un final sense final. Sempre amb tu" (Recordant Salvador Puig Antich)

 

Aclariment sobre el títol del post....Aquesta frase és extreta del llibre de Jordi Panyella Salvador Puig Antich, cas obert. És una frase que el periodista troba escrita en un banc de la plaça Puig Antich, al barri de Roquetes. Una plaça sense nom.

Jo no t’he conegut, però et recorde...

UN any més, inexorable, arriba el 2 de març i amb ell el record punyent d’un jove llibertari assassinat per un franquisme que ja agonitzava. Un assassinat sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en Puig Antich van marcar tota una generació.

Puig Antich va ser assassinat enmig de la desesperació i el remordiment de tots aquells que podríem haver fet més. Va ser assassinat enmig de la indiferència de molts que no van fer res.

S’han escrit molts llibres sobre Puig Antich: La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL. Puig Antich, la transició inacabada. Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich. Fins i tot un llibre juvenil publicat per l’editorial Petits tigres amb el títol Salvador Puig Antich. I, evidentment, també hi ha la pel·lícula de Manuel Huerga.

El periodista Jordi Panyella va publicar el 2014 Salvador Puig Antich, cas obert i enguany, amb motiu del 50è aniversari de la mort del militant del MIL, n’ha fet una nova edició amb el subtítol La revisió definitiva del procés. Per a mi el millor llibre dels que he pogut llegir sobre el cas Puig Antich. Panyella ens fa reviure tota la història des del principi, des d’aquell fatídic 25 de setembre de 1973, al portal del carrer Girona núm. 70, fins al tràgic final del 2 de març de 1974. El periodista reviu tots aquells fets, escodrinyant el sumari original fins al darrer full i entrevistant-se amb molts testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat de parlar per primer cop en tots aquests anys.

Panyella ens fa viure la lluita constant de les germanes de Salvador Puig Antich, una lluita mantinguda durant aquests darrers 50 anys. D’una banda, per mantenir viu el record del seu germà i de l’altra per intentar una i altra vegada que es revisi el judici i la condemna a mort del Salvador, de moment sense èxit. La reobertura del procés, que també reviurem en el llibre, ha estat denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya.

El cas Puig Antich és ple d'irregularitats, mentides, estranys buits, contradiccions i absències des del principi de tot. En Jordi Panyella escriu en el seu llibre:

“Per què el règim feixista tenia tant d’interès  a posar el cas en mans de la justícia titella fàcilment manipulable dels militars. Per què el jutge Nemesio Álvarez va passar per alt la matussera investigació policial. Per què totes aquelles anades i vingudes del policia Timoteo Fernández Santorum en el sumari. Per què les contradiccions en les declaracions dels policies Algar i Rodríguez Álvarez sobre com es va produir el tiroteig. Per què aquella reconstrucció dels fets plena d’oblits. Per què aquella autòpsia absolutament irregular feta en una comissaria. Per què el desinterès  a fer declarar els metges que havien vist el cadàver a l’Hospital Clínic. Per què la denegació de la prova balística als advocats de la defensa de Puig Antich. Per què el jutge va desestimar tants altres testimonis i tantes altres proves de la defensa. Per què l’advocat Condomines em va dir que lamentava no haver pogut enregistrar la conversa que va tenir amb Nemesio Álvarez a la presó Model la nit de l’execució d’en Salvador.”

I conclou.... “Ara tinc clar que la resposta a la gran pregunta d’aquesta història... Qui va matar el policia Francisco Jesús Anguas? Té nom, cognom, pistola i placa de policia.”

He començat aquest post amb uns versos de Vicent Andrés Estellés, Se n’han fet molts de poemes dedicats a Puig Antich. En el llibre de Panyella en descobreixo un que no coneixia. Són uns versos de Josep Miquel Servià, escrits la nit que va precedit a l’assassinat d’en Salvador, davant mateix de la Model.

Panyella ens diu que “son uns versos que van saber captar a la perfecció la tensió asfixiant d’aquella nit, l’electricitat d’aquell moment, la vergonya aliena de l’ambient polític, el buit d’indiferència que es va fer a l’entorn del jove llibertari i antisistema, del qual molts no en van voler saber res. Molta compassió, molta comprensió, però molt poc compromís.”

D’aquí a quatre hores seràs sols un nom:

El d’un mort jove, flamant, reivindicable.

Amb el qual certs polítics sense cor

-que es diuen gent d’esquerra i no han fet res

per treure’t d’un dogal ben previsible-

se’n faran pantagruèlica mengia

per als seus bruts, hipòcrites brams d’ase

Poema complet recitat pel seu autor Josep Miquel Servià