Canal del Vull una resposta al YouTube
Davantal
El dimarts 9 d’abril passat, la Comissió de Transports i
Mobilitat del Congrés dels Diputats aprovava una proposta promoguda pel PP per
tal que l’estació ferroviària de Barcelona-Sants canviï el seu nom tot
afegint-hi el de Montserrat Caballé. Ara, tot depèn de l’aprovació definitiva
del Govern espanyol.
Una mostra més del colonialisme encobert que patim i de
la nostra migrada i controlada autonomia que no ens permet ni decidir el nom
d’una estació de tren. A més, però, Montserrat Caballé? Montserrat Caballé,
l’espanyola universal a Sants? A Sants, on va néixer i viure Núria Feliu?
Montserrat
Caballé ha estat, sens dubte, una de les veus més impressionants del bel
canto i una de les més grans sopranos d'òpera de la segona
meitat del segle XX. Ha estat una espanyola universal.
Sí,
una espanyola universal. Espanyola de cap a peus i en el sentit més “espanyol”
de la paraula. El 2008 va signar el tristament famós, “Manifiesto por la lengua
común” que, posteriorment, va rebre el suport de Ciudadanos, PP, L’ABC, La
Razón i molts altres.
En
una entrevista a Europa Press va afirmar que, a Catalunya, "s'obligava" a
aprendre el català: "veig tensió a Catalunya" va dir.
Va
expressar la seva “espanyolitat” en multitud d’ocasions. Una de les més
destacades va ser el 2013, en relació a la Via Catalana que va organitzar
l’ANC. Va manifestar el seu rebuig a la Via amb frases com: "Les cadenes
humanes són per separar. Les cadenes poden ser de ferro, d'or, de plata, però
han de ser bones cadenes. No han de ser cadenes que separen i
humilien". I, després de l’èxit de la Via va manifestar: "S'ha
dit que hi ha hagut un milió i mig de persones a la cadena, on eren els 7 milions
de catalans?"
Núria
Feliu...
La santsenca universal. La catalana universal Li agradava que l’anomenessin “cantatriu” perquè va deixar l’empremta
en camps com el teatre, la cançó, el cinema, la ràdio i la televisió, la
poesia.... Durant 50 anys de professió, va interpretar cançons d’una gran
diversitat d’estils i de ritmes. I sempre, en català. Més de 500 versions que
van des del jazz al swing, passant pel bolero, el cuplé, la sardana, la cançó
popular catalana o la música de cinema. Quaranta-dos discos publicats.
A
banda dels seus mèrits professionals, Núria Feliu va ser una dona compromesa
amb el seu temps, amb la llengua catalana i amb els Països Catalans. El seu nom
sempre va estar lligat a la reivindicació de la música viva, la música popular,
als moviments de barri i a la lluita antifranquista. La seva aportació a la
normalització de la llengua catalana ha estat fonamental i decisiva. No va
tenir mai un no per a ningú, i la seva presència arreu dels Països Catalans en
qualsevol acte per la defensa i la difusió de la nostra llengua i cultura va
ser sempre constant.
Cinquanta
anys d’extraordinària carrera musical. Cinquanta anys al peu del canó defensant
la llengua i el país. Vuitanta-un anys a Sants exercint de santsenca. La Núria
sempre responia. La Núria sempre hi era. La Núria sempre hi va ser en la lluita
per la llengua, pel país, per la nació completa, per la independència. Sempre.
Sempre.
Montserrat
Caballé...? Si us plau...
Parlem
tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana, avui que hem reivindicat la figura i el nom de Núria
Feliu, un fragment d’una de les seves cançons... Més enllà ...
Més enllà, demà / la nostra terra
que no pot riure / tu saps que demà serà lliure./ La nostra terra, farta de pluja,/ sap que hi
haurà sol i demà... / Més enllà.
Tornem
la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada